La clàusula

Arribar a un acord per una clàusula poc clara es pot aconseguir en molt poc temps i abans d'armar show a una comissió. Si hi ha bona voluntat, és tan senzill com respirar. Però si hi ha mala bava, s'espera el moment de la votació i es deixa en evidència els qui tenen la responsabiltiat de governanr. Això és exactament el que va fer el PP amb el conveni de carreteres. En termes polítics és fer la punyeta a un aliat formal, com és Unió Mallorquina. I això no és seriós perquè implica manca de lleialtat. Si en aquesta vida les coses s'agafen pel costat que crema, encara que sigui una porció petita de la paella, l'únic que s'aconsegueix és crear tensió i embullar els ciutadans. Fa la sensació que al PP li agrada molt jugar amb UM. Riure's per davant i esvergar-los la clatellada per darrere. Però això no hauria de preocupar els unionistes, perquè és la prova més clara que fan les coses amb la suficient habilitat per posar nerviosos els conservadors. Però el que mana en política és la seriositat. No es pot jugar amb un conveni de carreteres valorat en més de 600 milions d'euros i en el qual estan en joc els accessos a una Palma que està a punt de la paranoia per la saturació rodada.