No som minoritaris

És un plaer escoltar Antoni Bassas. Traspua optimisme per tots els seus porus. És el valent i lúcid contrapunt a tant de pessimista i cagadubtes que, de bona fe i sense adonar-se'n, tant de mal fa a la nostra llengua, cultura i personalitat. Bassas és l'alegria feta comunicació, i ho sap contagiar als seus. Aquí rau el secret del seu èxit. En primer lloc no vol ni sentir parlar que el català és una llengua minoritària. No ho és. L'entenen deu milions de persones. Aquesta és la seva primera i més sòlida premissa. La segona, com a home que prové de la informació esportiva, és marcar-se objectius i no aturar fins a ficar la bolla dins la porteria contrària, sempre amb respecte a les regles del joc, astúcia, enginy i aportant tota l'ètica i l'estètica possibles per fer més saborós el triomf. Si això s'aconsegueix, és secundari treballar a un mitjà públic o a un de privat. L'important és l'audiència, el lector, la persona a qui s'ajuda a estimar i a sentir-se partícep del jo col·lectiu. Aquest optimisme, que tant s'està perdent en el món del periodisme seriós, és la clau del futur. I estic d'acord amb ell que la neutralitat es pot convertir a vegades en brutalitat. És cert. El primer que ha de saber un periodista és distingir entre objectivitat i neutralitat. I qui és objectiu, qui cerca la vertitat des de l'òptica de la defensa dels seus valors i dels del seu poble, difícilment podrà ser neutral. La neutralitat és la coartada dels covards. L'objectivitat és la dignitat dels valents. I Bassas s'ha convertit en un pilar a l'hora d'escampar i potenciar la llengua. No té complexos i és capaç de superar molts i potentíssims mitjans de comunicació en castellà. I ho fa perquè coneix molt bé el conjunt de països als quals es dirigeix. Qui l'escolta sap el que estima i el que valora, quins són els fonaments i arrels i, sobretot, cap on va.