Quadern de viatge
Dimarts, 26.- Groguegen els lledons abans d'ennegrir-se i esdevenir, els seus pinyols rodons, de consistència dura i llenyosa, projectils inofensius, però eficaços, tant i més quan l'impacte afecta la zona indefensa del clatell. El lledoner és un arbre de presència majestuosa i gran utilitat estètica, car afegeix, a la seva grandària i esveltesa vegetals, un fullatge dens d'un verd fosc i compacte. Malgrat les seves no gens discutibles virtuts ornamentals, que enriqueixen el color del paisatge amb un to infreqüent, ha esdevingut un arbre prescindible. El seu fruit comestible ja ningú no reclama: petit i obscur té, entre la pell i l'os, una fina capa de polpa de sabor incert o, si més no, indefinible, que esmussa les dents. Abans, es feien servir, sobretot els pinyols, en els combats tribals entre al·lots de diferents barris o carrers. Per impulsar el primitiu giny de guerra calia, prèviament, fabricar una senzilla peça d'artilleria. Amb un pam generós de canya forastera, o de canya borda, cremant, amb un ferro ardent, els nusos interiors de la tija, per tal de deixar lliure el pas als perdigons de matèria orgànica, s'obtenia un tub accionat amb la potència del buf. Per fer servir tan rudimentària arma feien falta, a més de la munició, que s'obtenia de deixar els pinyols dels lledons lliures de carn, potència de bufada i precisió en el llançament, aquesta última habilitat s'aconseguia amb regulars i repetits exercicis sobre dianes improvisades en el camp de tir del carrer. No dic que estigués ben fet, però alguns alumnes desassenyats portaven al col·legi l'instrument de llançar míssils i l'usaven per fer punteria en el clatell del mestre mentre aquest escrivia, o dibuixava, a la pissarra, d'esquena als insurgents. Finalment, en no poder identificar els culpables de causar-li molèsties a les espatlles, castigava tota la classe a estar-se a l'aula a l'hora del descans. Durant la tardor, quan els lledoners espleten llur fruit, ara inútil, era temps de preparar l'armament per iniciar els jocs que corresponien a l'època. Teníem perfectament identificats els indrets de la contrada on s'alçaven els lledoners, com ara el de la clastra de les monges tancades. Hi anàvem en grup abans que la fosca ens agafàs enfilats a les branques. Ens n'omplíem les butxaques. I, proveïts d'allò necessari, cercàvem l'enemic per iniciar hostilitats.
També a Opinió
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Primer comiat a Manel Domènech
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.