Quan començava l'octubre els pagesos es posaven a sembrar. La tradició estableix que aquesta tasca havia de finalitzar abans de Sant Lluc. Una feina que necessita els temporals de pluja per a banyar la terra. Per això, resulten convenients les bones saons de la tardor. Durant els primers dies d'octubre sol arribar la famosa «cordonada» de Sant Francesc, que succeeix a dies de boires i temperatures altíssimes, que confirmen allò de matí de boira, capvespre de so. Sant Francesc, dimecres dia 4, és el patró dels ecologistes, del gremi del tèxtil, dels pobres, dels comerciants, dels manescals i dels sastres. Associat als temporals tardorencs, que a la Mediterrània Occidental solen ser freqüents, aquest dia sol anunciar l'autèntic començament de la tardor.
K K K
MÉS DE CORDONADES. Els nostres padrins esperaven amb ansietat, després de l'estiuet de Sant Miquel, l'arribada de l'octubre i de les pluges. No de bades, d'aquestes precipitacions, en depenen les collites. A la tardor la circulació de l'atmosfera experimenta canvis notables en relació al temps que fa durant l'estiu. L'anticicló subtropical de les Açores emigra cap a llocs més meridionals i allunyats de les Balears. En els últims anys, la cordonada ha fallat en moltes ocasions. Això ens passa per estar massa allunyats dels centres de baixes pressions. El comportament habitual d'aquest fenomen atmosfèric és de ruixats i un accentuat descens de la temperatura. Les fortes pluges d'aquest temps han quedat registrades i són ben presents entre mariners i pescadors. Arriben també en forma de refranys: L'octubre és un més d'històries que ha deixat males memòries.
K K K
SANT BRU DE LA CONFRARIA. A partir d'ara els dies tornaran imprevisibles i una mica traïdors. Divendres dia 6, és la festivitat de Sant Bru, principal responsable de la nombrosa confraria dels anti-convidadors, aquell dequan són més de dos que pagui cadascú. La lluna, dissabte a les 5 hores i 14 minuts de la matinada, començarà a ser vella. Es creu que aquesta lluna en regeix set més. Serà un bon moment per llaurar la terra i preparar els sementers. És temps de melons, figues de moro, olives i magranes, que ara maduren a les totes, i constitueixen una de les fruites més saboroses d'aquesta època. A la mar encara s'agafen raors i de volantí, pagells i serrans. I a la fluixa, algun espet, verderol, melva o llampuga... en tot cas, qualsevol cosa menys entretenir-se fent retxes dins l'aigua.
K K K
PER TOT ES FAN BOLETS QUAN PLOU. Es una dita. Esperem que no es compleixi aquesta altra dita que assenyala que any de bolets, any de pobrets. El refranyer és substanciós pel que fa als bolets i també es refereix a un dels productes hortícoles que són a punt en aquest temps, ara que comença el curs escolar: les carabasses. Alguns refranys en parlen: Ni per calor deixis la capa, ni per fred la carabassa; Fadrina galana, carabassa vana; Al vell, ràvec o carabassa amb ell; De carabassa, ni poc ni massa...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.