Avui ningú sap què és això del botador i molt menys què significa fer els ous en terra. Són avantatges de la vida moderna. Botadors als galliners no n'hi ha, les gallines practiquen l'estajanovisme aviari sotmeses a la llum cegadora de les llànties elèctriques i els ous vés a saber on es ponen. Jo diria que sorgeixen ja embolicats en plàstic i amb la data de caducitat posada en vermell damunt la closca. Això no vol dir que ara la gent, de cada vegada més, no surti del botador i faci els ous en terra com les terroles d'altre temps.
Si no sabem el significat de les coses és perquè no sabem o no volem llegir i aquesta greu mancança és causa de vertaderes sortides de botador amb els resultats conseqüents.
No cal recordar que a hores d'ara quan la memòria històrica corre de boca en boca, tal memòria és sinònim de malifetes, desgràcies i actuacions intolerables imposades pels qui, en determinats moments, gaudien del poder, establert legalment o aconseguit de manera violenta. Fins i tot la memòria històrica comporta moltes altres coses que defugen la tragèdia i les actuacions gens assenyades que ensangonaren el passat.
I entre la munió d'oblits de l'actual memòria històrica podríem incloure aquella ignorància (volguda o inconscient?) de les coses fetes, bé, malament o regular, que malgrat tot foren fetes, no segles enrere, ni dècades allunyades, sinó pocs anys abans quan la investigació arqueològica, minsa i mal dotada, emperò investigació conscient i seriosa, es podia fer. I es feia gràcies que el poder constituït estava lluny de nosaltres i, malgrat tot, llunyania i manca de doblers, es recordava dels investigadors perifèrics que manteníem programes d'investigació que foren esborrats de la faç de la terra quan, en mala hora, aquell poder deixà d'estar lluny per sojornar a prop de nosaltres.
Christian Ewert, el bon amic Christian, alemany, enginyer al servei de l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid, recentment traspassat, solia afirmar que Hispania non legitur (recordem que els alemanys encara saben llatí). Cosa que manta de vegades era veritat, veritat relativa, puix sempre la manca de lectures s'acompanyava del més honest dels penediments. Els arqueòlegs d'altre temps sabíem llegir i llegíem. De vegades llegíem més que utilitzàvem les nostres peculiars eines, més pròpies de manobres que estris característics de l'investigador.
Avui segueix vigent i prou palesa la reflexió de Christian Ewert, un dels grans estudiosos del passat islàmic de la nostra història. La realitat, pura i dura, és que ara no llegeixen els qui es dediquen a la investigació arqueològica. No llegeixen o no saben llegir?
L'analfabetisme dels qui comanden és proverbial. És cosa prou sabuda i no cal prestar-li atenció. El que sí preocupa és l'analfabetisme de molts arqueòlegs que en començar l'estiu, o a les seves acabatalles, pregonen llurs activitats i anuncien amb bombo i platerets les noves descobertes, sempre sensacionals.
I en aquest sentit, a partir de les notícies sobre el començament de les excavacions a Hospitalet de Manacor, voldria recordar als responsables de tan digna i encomiable tasca que el mot començar no és el mot adient. Millor seria dir recomençar l'activitat investigadora a Hospitalet després de vint-i-tres anys de paralització. Imposició que estroncà deu anys de treballs anteriors, que romangueren inacabats i que mai els que iniciàrem la feina poguérem acabar. Sens dubte aquells que comandaven opinaren que era millor saber el que teníem que continuar intentant destriar com havien viscut els nostres avantpassats.
El resultat fou la famosa carta arqueològica que multiplicà per quatre o cinc el nombre de jaciments arqueològics a defensar quan no hi havia cabals a bastament per cuidar els ja inventariats. En conseqüència la investigació quedà col·lapsada i deixaren de publicar-se els informes preliminars, les memòries d'excavació i els estudis de síntesi que es podien extreure de les intervencions programades. És curiós observar que de les sis investigacions publicades cinc d'elles corresponen a activitats fetes abans de la suspensió dels treballs arqueològics. I entre elles una tesi doctoral on els resultats de la investigació duta a bon termini per l'equip del Museu de Mallorca a l'Hospitalet de Manacor ocupa una part essencial. Sí! Precisament d'aquest jaciment arqueològic que ara comencen a excavar.
No deixa de ser simptomàtic veure com els treballs anteriors, els esforços fets anys enrere deixen de tenir importància. És que no saben llegir? o és que no volen llegir? Saber i voler són termes diferents. El que no és acceptable és oblidar sistemàticament el que s'ha fet anys abans tal com afirma la responsable de les noves intervencions a les navetes d'Hospitalet: Hospitalet i els Closos són dels pocs jaciments amb aquestes característiques.
Què eren, doncs, les construccions absidals des Mitjà Gran (ses Salines) i Son Julià (Llucmajor) excavades per Colominas els anys 1916 i 1917? La doble naveta des Rafal (Palma, 1928) excavada i publicada per Andreu Crespí i Lluís Ferbal o les de sa Marina de sa Punta (Sant Llorenç des Cardassar) que Lluís Amorós estudià l'any 1945, excavant una de les navetes del conjunt? Per no referir-me a aquelles que al llarg de la meva actuació professional en el camp de la prehistòria mallorquina (1958-1983) he pogut excavar, tals com la naveta triple de Can Roig Nou (Felanitx, 1958), el conjunt des Figueral de Son Real (Santa Margalida, 1972), la doble de Canyamel que excavàrem Joan Camps i Coll conjuntament (Capdepera, 1976), deixant finalment la doble de Son Oms (Palma, 1971) sacrificada a favor d'una segona pista de vol de l'aeroport de Palma. També dins aquestes intervencions caldria parlar de la naveta senzilla d'Hospitalet abans de la clausura de les investigacions, única no publicada, encara que donada a conèixer in extenso per Gabriel Pons Homar a la seva tesi, el qual col·laborà activament en aquella excavació que ara després de vint-i-tres anys comença.
No deixa de tenir gràcia observar com la memòria històrica, més bé desmemoriada, dóna suport a la magnífica afirmació que hi ha molt poques excavacions de naviforme a Mallorca. És que no saben llegir o no volen llegir? o és que les navetes d'habitatge no són el mateix que els famosos naviformes que han generat una nova cultura disfressada sota denominació tan peregrina com cultura navetiforme o naviforme. Mil llamps forcats! De bon de veres, mai de mais, hauria pogut creure que una cultura pogués tenir forma de nau.
Si a Mallorca unes manifestacions culturals són conegudes, és precisament gràcies a la informació que ha proporcionat l'estudi metòdic de les navetes d'habitatge. Si no ho saben no és problema meu... abans de començar seria més positiu llegir, llegir i llegir i no dedicar temps i doblers a restaurar, més bé diria encimentar, els murs talaiòtics d'Hospitalet com han fet o amagar els exemples d'estratigrafia murària del talaiot amb un cadafal paorós que impedeix la contemplació del monument més singular del talaiòtic mallorquí.
Serà veritat aquell axioma que afirma que tenir competències no vol dir ser competent? Ja n'estic fart de repetir-ho, prova més de la manca de lectures d'aquells que sí tenen competències. Si sortiu des botador alerta a no fer els ous en terra!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.