11-M: ridícul del PP

TW
0

Dos anys i mig després de la massacre de Madrid, el PP continua obsessionat a demostrar «connexions» entre els autors dels atemptats i ETA. L'objectiu és «desmuntar» una «conspiració» que tenia com a objectiu que els conservadors perdessin les eleccions, tal com passà en realitat, per decisió popular i després que en els mesos anteriors s'haguessin produït a tot l'Estat centenars de manifestacions en contra de la guerra de l'Iraq i de la participació espanyola en aquell desastre. La paranoia obsessiva que demostra el PP en aquesta qüestió, alimentada per campanyes mediàtiques del seu entorn, cau per la base de la contundència dels fets. Malgrat els esforços i els doblers invertits, no han trobat ni una sola prova que demostri que existís el més mínim contacte creïble entre els islamistes i ETA. Al ridícul d'Aznar, Acebes i companyia, que entre l'11 i el 13 de març del 2004 intentaren desesperadament fer creure a la població que la matança era obra etarra, se suma ara un altre ridícul més gran: trenta mesos després, continuen tancats en els mateixos vuits i nous i demostren una perillosa pèrdua del sentit de la realitat.

Per sobre de les seves dèries i manies persecutòries es troba un factor essencial que el PP ha oblidat: el poble espanyol és madur i major d'edat. No se'l pot tractar com a infants manipulables. En comptes de dissenyar un projecte col·lectiu de pau i llibertat, es dediquen a encalçar i pagar testimonis-bubota de venedors clandestins d'explosius. Aquest és el més clar pròleg de la seva derrota electoral el 2008.