Neix a la casa pairal situada al carrer de Sta.Teresa n. 59 (avui plaça dels Estiradors n. 7) a Sóller el 25 de maig de 1914. De petita estudià solfeig a ca seva, violí amb son pare Miquel i piano amb sa mare Rosa. Prosseguí estudis generals al Col·legi Sta.Teresa de les MM. Dominiques de la Presentació (franceses) situat al Pont d'Inca; Col·legi que havia construït i dirigit, en el s.XIX, Llorenç Cruelles i Rovira, germà de Julià, el nostre avi, Cavaller de l'Ordre d'Isabel la Catòlica. A Palma estudià piano amb Jaume Mas Porcel, violí i altres ensenyaments al Conservatori, on obtingué Premi Extraordinari; cantà de contralt a la Capella Clàssica que dirigia Mn. Joan M. Thomàs; interpretà Nocturns de Chopin al Teatre Principal a la llum d'un canelobre, tota la sala a les fosques; estrenà un Concert per a piano i orquestra de Benjamin Britten en el British Council a Madrid.
Era persona activa i diligent; a més de l'idioma francès, que dominava des del pas rigorós pel col·legi mencionat, estudià a Sóller anglès i gimnàstica rítmica amb Elga Salkeld; a la mort del pare viatjà a Puerto Rico per fer-se càrrec de béns d'allà heredats; durant la guerra civil s'apuntà a Frentes y Hospitales per atendre els afectats pels bombardeigs a Palma.
Es casà amb Ignaci Agustí, director de la revista Destino, Premi Nacional de Literatura, Premi Ciutat de Barcelona, president fundador del Premi Nadal. Allà, a Barcelona, Catalina Ballester continuà estudis superiors de música, reuní a ca seva prestigioses personalitats que gaudiren del piano «Bechstein» que li regalàrem per les seves noces; acompanyà son marit a l'exili (per haver firmat el Manifest en suport de Don Juan) a Lausanne, vora la família del futur Rei Juan Carlos. Estigué al seu costat quan Ignaci Agustí fou distingit amb l'Ordre de l'Imperi Britànic concedida per la Reina d'Angleterra, en la defensa de la democràcia; li féu companyia en un entorn d'intel·lectuals i artistes. En voluntat de renúncia al propi futur musical, l'acompanyà i assistí en les hores silencioses i creatives, particularment en la producció cimera de sa pentalogia «La Ceniza fue Arbol» (Mariona Rebull, El Viudo Rius, Desiderio, 17 de julio, Guerra Civil) traduïda a 6 idiomes, duita a la pantalla cinematogràfica, i que féu exclamar Azorín «por fin tenemos un novelista», com a continuador de la novel·la històrica de Perez Galdós; part de la qual escrigué a ca nostra, a Sóller. Insignes pintors d'aquell entorn cultural la retrataren (Pere Pruna, Gabriel Coll, Josep Maria Prim).
Encara que musicalment inactiva, arribà a reunir un munt de fotos autografiades dels grans personatges mundials que passaren per allà i la conegueren (Benedetti Michelangelo, Nin Culmell, Alfred Cortot, Alexis Weisenberg,...). Ja viuda, retirada a una intimitat casolana recordàvem sovint la nostra minyonia, quan ella, la germana gran me pujava de becoll, escales amunt; o quan de joves discutíem acalorats sobre música: ella al costat del romanticisme, impressionisme francès, etc, com a bona deixeble de Mas Porcel i jo, fort-i-no't-moguis, argüint que Chopin, cua del moix del «vertader» romanticisme (alemany naturalment'), havia escrit 24 Preludis a imitació de Bach, però jamai les 24 Fugues, conseqüents magistrals d'aquells, perquè no en sabia.
Mai ens arribàrem a posar d'acord. Envellida de cos però no d'esperit, Catalina Ballester dedicà els darrers anys d'existència a una vida molt reli-giosa i cristiana, benefactora activa dels malalts i dels infants.
Miquel Ballester i Cruelles
El proper diumenge dia 17 i en motiu del lliurament solemne dels Premis «Miquel Ballester Serra», a l'Auditori Municipal de les MM.EE. (Carrer de Batac, Sóller), tindrà lloc un breu acte a la seva memòria, amb la valuosa i entranyable col·laboració de la coral Pro-Musica Chorus. L'endemà, dilluns dia 18, se celebrarà un funeral a l'església parroquial de St. Bartomeu (Sóller) a les 19.00 hores.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.