Recomanacions literàries de tardor-hivern

TW
0

Com que a mi m'ha tocat escriure aquest estiu, he decidit que, per acomiadar-me, us faré unes petites recomanacions literàries per a la tardor i l'hivern, i que volen contribuir, de forma essencial, a intentar donar una mica de llum a tots aquests intel·lectuals capaços de demanar a un entrevistat si en català se poden escriure sonets, o que titllen la literatura de les Illes feta amb l'única llengua pròpia de les illes com a provinciana. Jo, com que sí crec en els països catalans (atenció, que ja sent algunes plomes esmolades disposades a la càrrega), com a mínim a nivell cultural, intentaré fer-vos unes propostes que abastin la totalitat del territori.

Anem a la Franja per recomanar-vos la relectura del malaguanyat Jesús Montcada, i molt especialment de Camí de Sirga. Si ens desplacem al País Valencià no puc deixar d'anotar, per això de tocar tots els gèneres i promocionar les noves generacions, Bambolines d'Àngels Gregori i Encara queda un llençol per embrutar, de Salvador Iborra, dues propostes poètiques post-imparables. Des de les comarques pirinenques s'ha de destacar una novel·la negra, Obaga, d'Albert Villaró, mentre que a la Catalunya Nord, això que alguns s'entesten a anomenar equivocadament França, hi ha Les amnèsies de Déu de Bezosnoff. Davallem fins a Lleida i fins a l'articulisme periodístic de Txema Martínez, amb Les cendres. Un desplaçament fins a les terres de Girona i la proposta és que llegiu tot, absolutament tot el que ha fet Josep Maria Fonalleras, però per allò dels gèneres -quina bajanada, veritat?- us recomanaré Llarga vista. A la zona de Barcelona, agafau Marta Pessarrodona i llegiu el seu assaig, Mercè Rodoreda i el seu temps.

Totes aquestes recomanacions us arriben en un temps que aviat se veurà ple de tempestes que conviden a no fer res, o de l'olor de la vermada binissalemera que anuncia nous i extraordinaris vins, com en general tots els que se fan a Mallorca. Amb un bon tassó de vi negre a les mans, submergiu-vos en eDillatari d'en Ponç Pons, el poeta de Menorca que fetilla en directe -si teniu oportunitat no deixeu de veure'l recitar, allà on vagi. I a Eivissa una novel·la negra, jove i de dona, Esquerda, de Fani Tur.

I ara ve el problema, escollir entre el bo i el millor a casa nostra a Mallorca. Idò va, i que ningú no s'ofengui, l'espai és limitat: rellegiu Narrativa i turisme a Mallorca, de Pilar Arnau, la magnífica Mireia emmarcada a la finestra de Llorenç Capellà, tota na Maria Antònia Oliver i especialment L'illa i la dona, els dietaris d'en Toni Serra i Catedral amb armaris de Jaume Santandreu, a n'Albert Herranz i n'Àlex Volney, Els alicorns d'en Biel Janer, Tots els contes de n'Antònia Vicens, Nocturn sense estrelles de Pere Joan Martorell, tots els poemaris d'en Bartomeu Fiol, i d'en Damià Huguet i en Damià Pons, Sons Nets d'Àngel Terron i, sobretot i molt especialment, si voleu saber què és Mallorca, les pàgines 83, 84 i 85 de La ruta dels cangurs, de Guillem Frontera.

Per cert, dimarts torna el mestre a ocupar la seva secció, jo, mentrestant, vos deix amb bons llibres i amb una literatura ben excelsa, encara que alguns vulguin creure que no. I a qui no he pogut esmentar, que no m'ho tengui en compte.