A l'any 1998, a Puigpunyent, vaig fer el meu primer pregó i si no m'equivoc, vuit anys després, encara no m'he fet molt enfora. Cada vegada que accept un encàrrec com aquest, crec que me manca prudència. Va ser una sorpresa agradable quan en Biel Barceló em va proposar fer el pregó de les festes d'enguany de Galilea. Primer perquè no és un poble massa gran, hi viuen només uns 200 habitants, una xifra semblant a la que habita un edifici no massa gros de Palma, Barcelona o Nova York. La diferència és que a Galilea es coneixen gairebé tots i en aquest hipotètic edifici gairebé ningú. I això que una bona part dels galileus d'avui són estrangers que han triat aquest singular indret de la Serra de Tramuntana com a residència. Entre aquests residents d'origen estranger que viuen al poble s'hi troben alguns coneguts artistes, com ara John Ulbricht, que s'instal·là a Galilea a finals dels anys 50.
K K K
CAP LLIÇÓ MAGISTRAL. El meu discurs d'ahir vespre no va ser una lliçó magistral d'història de Galilea. La meva tasca de pregoner es va limitar, en nom de la comissió de festes, a anunciar una notícia que segurament tots els presents ja sabien, que comencen les festes de la Mare de Déu de Setembre. Al pregó d'anit no vaig demostrar res que ja no sigui conegut i ben demostrat. Sincerament crec que per aquesta feina hauria anat bé qualque pagès vell, d'aquells que ja en deuen quedar pocs a Galilea i que encara conreen els olivars o els ametlers. Per desgràcia, el constant abandonament de les terres de conreu, que tant canvia els paisatges i que fa que les marjades tornin a ser ocupades pel bosc i per la garriga és un símptoma que, d'aquells pagesos, en queden ben pocs.
K K K
DE PREGONERS I PREGONS. Normalment, a un pregó el que s'intenta és treure allò que en diuen l'espira. Moltes vegades es tracta d'un esforç poètic balder que molts de pics naufraga en la mediocritat. El pregoner té l'obligació de connectar amb l'audiència i ha de seduir el públic. Tot plegat no és gaire fàcil. El gènere literari dels pregons és obert a qualsevol especulació i a qualsevol espectacle. Ara són els polítics o artistes de teatre o més discretament artistes de la meteorologia que fan els pregons, tot usurpant el lloc als escriptors, als historiadors i als altres estudiosos, o als pagesos que són els que més saben d'això.
K K K
MÉS PREGÓ. En qüestió de pregons el públic es divideix entre els que volen un pregoner de fora o els que pensen que per explicar quatre coses atractives del poble ho pot fer un local. Si el pregó d'ahir l'hagués fet un d'aquells vells pagesos ens hauria pogut explicar tot el que feien per cercar i aprofitar l'aigua. Tots sabem que a Galilea com a Mallorca, l'aigua és un recurs escàs i que sempre ha estat fonamental pel subministrament de vida. Una de les coses que vaig dir és que des de dalt de na Bauçana, coronant el poble als 616 metres, es pot contemplar com es conserven encara les restes d'un sistema tradicional d'aljubs, safareigs, pous, sínies i canalitzacions que emmagatzemaren i feren córrer l'aigua, segons convenia a cada instant, per aprofitar-la i no tudar-la. Que comencin, idò, les festes. Molts anys Galilea!!!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.