Ferran Aguiló

L'abanderament de Mallorca

Ferran Aguiló03/09/06 0:00

No em mou cap bandera. Mai no ho ha fet. Em ric dels patrioterismes basats en símbols que mouen els vius per a controlar els que no ho són tant. Tenc record de mi amb centenars de crits a la boca i al darrera de dotzenes de pancartes fetes per amplificar els pensaments, les il·lusions, les esperances i, també, les frustracions dels que no aspiram a tenir més poder que la raó (la nostra raó) ni més interès que les idees. Però no em reconec al davall cap altra bandera que no sigui la de la llibertat, i aquesta és tan liberal que s'allibera dels símbols. Per això, per pura inèrcia amb el que he pensat i fet tota la vida, vaig rebre amb recança l'abanderament de Mallorca que ens proposen des deConsel i del qual participa aquest diari. De les parets parisenques penjava aquella màxima que ens cal no oblidar: un pensament que s'estanca és un pensament que es podreix. I jo, malgrat qualque vegada m'oblid de no oblidar-me, procur ser-li fidel. Així que, remoguts els meus pensaments a causa de la pestilent remoguda que la iniciativa ha provocat en els reaccionaris, he decidit repensar-me els símbols i la seva necessitat.

l l l
Primer. Si en un tema coincidim a dreta i a esquerra és que Mallorca ha sofert una sacsejada impressionant que ens obliga a replantejar-nos la seva concepció allunyant-nos tot el possible dels clixés que fins ara s'han utilitzat. Mallorca no té res a veure amb la dels nostres padrins i poc amb la que visqueren els nostres pares i ens transmeteren de petits. La Mallorca dels nostres fills està en construcció.

Segon. Els apologistes de la globalització veuen en ella una oportunitat per a la uniformitat. Uniformitat molt rendible econòmicament i política perquè en ser de pertot els individus acaben per no sentir-se d'enlloc. D'aquest desarrelament sorgeix la manca de cohesió social i, d'aquesta, l'individualisme que disminueix la força de la ciutadania fins a reduir-la a grans paraules impreses en inútils tractats legals.

Tercer. La força contrària, enacionalisme, en desenvolupar-se en societats de múltiples procedències i heterogènies cultures esdevé una eina per a la segregació. En ella, la tribu és tot el referent i la crítica i l'autocrítica adquireixen el qualificatiu d'inconvenient.

Per tant, com que no vull viure en la tribu que té la guixa com a brúixola ni en l'individualisme que afavoreix la uniformitat, no em queda altre remei que intentar participar en la creació d'una societat que es reconegui en les seves conquestes i valori la diversitat sense necessitat d'establir competitives comparances. Si per fer la Mallorca del futur ens hem d'aixoplugar en els símbols del passat, ho feim. I ho feim amb tanta força com esperit crític. Amb la il·lusió de fer una societat millor que ens enorgulleixi de participar-hi. Perquè "diversos són els homes i diverses les parles, i han convingut molts noms a un sol amor".