Sorda mallorquinitat

Es veu que això de les banderes al balcó de na Munar els ha posat una mica nerviosos. A més, tenint en compte que des de les seves files mediàtiques els solen donar estopa quan algú dels seus té un desveri regionalista. Posen el crit en el cel quan en Pere Rotger fa com qui adoptar el domini .cat a l'ajuntament d'Inca, o esbatussen na Cirer perquè enmig d'un no sé què de sucre, (un acte mig protocol·lari) sense despentinar-se ni canviar-se els tacons pels xoquins, que seria una manera de brindar el ball al respectable, es marqui dues jotes i dos boleros. En canvi, no diuen res quan els dilluns, prèvia victòria dominical del Mallorca, va d'un vermell encès, enveja de totes les endiotes. Segurament, si na Becerril, dona Soledat, algun dia fes el mateix amb les sevillanes, a ningú no se li ocorreria la més mínima idea de dedicar-hi dues retxes o una enquesta periodística-populista, per criticar-ho. Ans al contrari, li alabarien el gust. I no en parlem si qui fes alguna cosa semblant fóra dona Letícia... Quina diferència estructural hi ha entre sortir del protocol i ballar dues jotes i dos boleros o anar de vermell encès el dilluns després de lluna plena? Jo diria que cap. Aparentment cap. Són dues mesures populistes, si voleu, són dues maneres d'exterioritzar dos conceptes: un de perillós, a parer de l'ala dura del PP, i un d'innocu.

Esser mallorquinista, malgrat els esforços notables de fer parlar el mallorqueta en mallorquí (megafonia de l'estadi, himne, pàgina web i algun altre mèrit que em dec deixar) és força innocu. Ligth. Ni figa ni raïm. Vaja, que per molt de greu que em sàpiga a mi, el Mallorca no és més que un club. Mai no derivaran, les vermellors cirerenques, i ja em perdonaran la hipèrbole, en això que en Rajoy en diria -«veleidades regionalisteas». En canvi, això de ballar dues jotes i dos boleros ja comença a fer olor de socorrim de l'infern. (Se'n recorden de les rondalles mallorquines, quan un personatge s'acostava a l'infern, el primer que sentia era l'olor i, si s'hi acostava més, la remor dels crits...) Vull dir que així com tenen la mirada de «clara y lejos» l'acte de na Cirer esdevé, des del seu punt de vista, criticable.

Bé, però abans de sentir en Miquel Ramis se m'havia ocorregut una altra idea tan absurda com tirar macolins a la mà. Vista la capacitat de convocatòria que tenen els de les Noves Generacions, no estaria molt malament que per «estar centrats», com diuen, organitzassin actes, mogudes... una mica més plurals i que tenguessin com a leit motiv la defensa d'algun símbol, per llunyà que fos, que tengués alguna cosa a veure amb la nostra identitat. No, no m'he begut el seny i no els deman que organitzin una diada de la llengua, ni un Rock en llengua... ni res d'això. Podrien començar per coses més menudetes i modestes: una trobada de xeremiers, de caparrots de les rondalles, de tir de fona o un taller d'elaboració d'ensaïmades... Però ja veis que seria com tirar macolins a la mar. No perden el temps en segons què. I ja vàreu veure quines banderes duien a Son Servera. Com és que en segons quins casos senten la necessitat de portar una determinada bandera i en segons quins casos no? Si són tan mallorquins com els qui més sense exterioritzar-ho amb cap símbol identificatiu, per què cada vegada que volen exercir d'espanyols ho fan amb tota la indumentària ad hoc, això és «banderas al viento». Quina mallorquinitat més sorda....