Cartellera cairota

02/09/06 0:00

Al llibret Dream Makers on the Nile, A Portrait of Egyptian Cinema, de Mustafa Darwish (publicat per la Universitat Americana del Caire) es fa un repàs dels principals artistes i directors del país. Egipte és una gran productora de cinematografia i aquesta indústria de la imatge també s'ha estès -principalment durant les últimes dècades- a la televisió. Milions de persones del món àrab es nodreixen amb els films i les sèries egípcies. Al sud de la capital hi ha una gran ciutat de la cinematografia disponible per a qui hi vulgui anar a rodar. Allà hi trobarà tota la infraestructura que calgui. El Caire i Alexandria aguanten els grans cinemes on la gent hi va en massa. A altres indrets no en tenen, de sales de cinema. Dins el gran recinte de la ciutat olímpica de l'oasi de Siwa hi ha una pantalla a l'aire lliure. Però està inoperant, com totes les instal·lacions de la gran obra.

Youssef Chahine deu ser el director egipci més internacional. De Hol·lywood a Cannes els seus films han merescut un gran reconeixement. Cosa que no vol dir que al seu propi país tingui acceptació popular. El 2005 es publicà a França un recull amb quatre títols de la seva filmografia. Són obres que van del 1978 al 2004. A la capsa dels devedés es diu que Youssef Chahine rememora 50 anys del seu cinema, evoca la seva joventut de realitzador egipci a través de Yehia, el seu alter ego cinematogràfic, i el somni americà. Els films, que es publiquen en versió àrab i subtítols en francès, són aquests quatre: Alexandrie pourquoi?, La Mémoire, Alexandrie encore et toujours i Alexandrie... New York. Una bona mostra de la filmografia de Chahine, amb la seva dèria pels musicals.

Al Caire la gent va molt al cinema, on s'alternen les pel·lícules locals amb les estrangeres. El passat abril al cinema Metro del carrer Talaat Harb ja havien estrenat Bandidas, amb Penélope Cruz. I a una sala de Qasr el-Nil hi seguia un film de Rami Emam amb l'actor Mohammad Saad, molt popular a Egipte. Em traduïren el títol -Booha- per una cosa així com El carnisser. No, no hi vaig entrar. Els cartells de propaganda ja s'havien descolorit un poc, amb el sol que fa.