Carta d'un «monjo» de la Real

26/08/06 0:00

Som el «monjo» més vell del monestir. Tenc 84 anys. He corregut molt de món. Quan travessava els Andes entre Argentina i Xile, em corprenia veure els còndors volar majestuosament, com si contemplassin les immenses extensions de la serralada. Des dels 84 anys un mira les coses des dels cims de la saviesa, la serenor i la pau. Ja no particip dels estressants treballs dels mortals, moguts per passions, ambicions, diners, poders, enveges, rancors. Dic això per dir dues paraules sobre el que ha succeït a la Real el proppassat 19 vespre. He llegit a través d'internet tot el que la premsa ha imprès.

Cal fer un aclariment. Jo som testimoni que dins el recinte del monestir hi va regnar una absoluta calma. Hem rebut qualsevol sia, han pogut besar el sant, se'ls ha donat un brot d'alfabeguera. Jo he saludat qui hi entrava, el conegués o no el conegués. El que succeeix fora del recinte del monestir no cau sota la nostra responsabilitat. De l'ordre públic fora del monestir en respon l'autoritat competent, no nosaltres.

Les acusacions contra el pare Toni Vallespir, rector de la parròquia, són cent per cent infundades. Una persona honesta ha de poder provar el que diu. Els acusadors no tenen cap prova. Dir que el pare Vallespir per davall ha mogut les cordes de la crispació, amb sinceritat, em sembla una afirmació que parla poc a favor de qui l'ha feta.

Els periodistes foren convocats. Què escoltaren, segons ens han comunicat? Mentides, falsedats, injúries i què sé què més. El que va organitzar la dita reunió demostra, no diré baixa qualitat ètica, sinó una total absència d'aquesta.

Nosaltres desfensarem sempre el patrimoni de la Real. El monestir, la biblioteca, l'església restaurada baix l'assessoria del cèlebre arquitecte Gaudí... són bens a l'abast del poble de Mallorca.

Amb tota sinceritat, nosaltres volem servir, des d'actituds dignes, uns béns valuosos que són patrimoni d'un poble antic i condret. Mai entendrem aquest aldarull de calúmnies, afirmacions falses, insults, suposicions inexistents.

Com a «monjo» major jo diria el següent. Les persones honestes poden dissentir. No hi ha cap inconvenient. Allò que no es pot fer, sense claudicar de l'honradesa, el seny, la cavallerositat, és agredir des del poder i els mitjans de comunicació qui no pensa com nosaltres, que és el que veim que es fa. Això no és noble. Això no és digne.

Raons per fer el que es fa? No n'hi ha. Per quins motius, doncs, es fa? Per què no ens ho diuen?

Rafel Carbonell m.ss.cc. (Palma).