Ja que, ara per ara, la moralitat de la vida pública sembla irrecuperable, als governants se'ls podria demanar una mica de respecte per les formes. Així, si arriben dies en què la decència pugui ser injectada a les qüestions de fons, ja tendrien un motlle al qual adaptar-se sense esforç. No és una proposta de posar en valor la hipocresia com a agent moralitzador, sinó de conservar testimonis, al·lusions o referències a unes possibilitats de regeneració. No tots els polítics són iguals, no ho han estat mai, i una de les coses que més en distingeixen alguns per comparació amb d'altres és el respecte per les formes. Ara, a les Balears i de manera molt concreta a Palma, vivim moments en què la pèrdua del respecte a les formes és resultat d'una suma letal: sentiment governamental d'impunitat i convicció que s'està tractant amb un poble definitivament abatut en la resignació. Quan es volen dur endavant iniciatives sense l'aprovació popular, no es molesten ni a construir bé la justificació dels seus actes, independentment, ja, que aquesta justificació contengui un percentatge inadmissible d'inexactitud i/o mentida. Tan senzill i raonable com és mantenir l'edifici de GESA a la façana marítima de Palma -una construcció funcional, assimilada per la parròquia, testimoni rellevant d'un moment històric de la ciutat i de l'illa, una arquitectura clara i assenyada-, i mirau quina obstinada, irracional i, finalment, sospitosa oposició s'ha teixit des dels equips de govern «populars» implicats en la conxorxa. Què se'n pensa treure, d'esbucar aquest edifici? Tan poca cosa són els autors de la nova façana que no l'hi troben un encaix harmoniós? En un temps que està quasi tot inventat, sobretot en arquitectura i urbanisme, l'obsessió dels responsables del Govern balear i de l'Ajuntament de Palma -posau-hi el nom vosaltres, a mi ja em fa vessa- per eliminar un edifici perfectament aprofitable, delata una actitud de manca total de respecte a la ciutat i a la capital de l'illa, esdevenguda, en la seva concepció, un espai que pot ser maltractat per la seva megalomania cobdiciosa. L'edifici és memòria històrica de Palma, però aquesta gent deu creure que la memòria només és històrica si es refereix al gòtic, als béns eclesiàstics en general o al casal dels marquesos de sa Rabassa. Una gent així no hauria de poder prendre decisions que afecten la pell i el cor de la ciutat. Què fan, en lloc de d'explicar-se? Afuen la societat civil contra la presidenta del Consell de Mallorca. Quin era l'objectiu final d'esbucar l'edifici? Si ho sabeu, no us ho guardeu per a vosaltres. Si us moveu en el terreny de l'especulació versemblant, és ben segur que tots coincidirem. Els «populars», mentre, no tenen temps per elaborar explicacions convincents, ni ganes: perquè no en perceben la necessitat, ni fins i tot la conveniència. Passen.