Era l'any 1995 quan vaig fer unes proves per entrar de secretari del grup municipal del PSM a l'Ajuntament de Palma. Va ser el meu primer contacte amb la política de partit i d'ençà d'aquell moment han passat moltes coses.

Jo tenia 24 anys, ara n'he fet 35. Onze anys de vida intensa i, sobretot, d'aprendre molt. He tengut la sort de treballar amb dues de les persones mès «potents» que conec, Sebastià Serra i Damià Pons. He pogut viure des de la primera línia del govern i de l'oposició l'actualitat social i política. He fet més amics que enemics. M'he equivocat molt. No m'he callat quasi res. He estat moderadament prudent, però la prudència no m'ha fet trair el que pensava.

Pel camí he conegut uns companys magnífics que no anomenaré perquè l'article tendria tres pàgines. El grup de la Conselleria va ser excepcional. El grup municipal ha estat magnífic, hem fet tota la feina que hem pogut i, sobretot, hem fet pinya. Dins el PSM he fet molts d'amics. Sempre he dit que al PSM vaig trobar molta gent que feia feina sense més interès que beneficiar el país i els interessos generals.

Moments dolents? N'hi ha hagut. La vida a un partit polític no sempre és «fàcil». A més he patit la frustració de l'oposició i del govern! Sempre és frustrant veure com moltes coses que voldries fer no veuen la llum. Canya, n'he rebut a bastament. Alguns comentaris m'han sabut greu, però supòs que són coses que, com diuen van amb el sou.

A la política he vist bastant: travetes, demagògia, si un treu una mica el cap i no agrada li tallen, les organitzacions no estan preparades per assumir que els seus «aparatos» perdin una votació i això les fa desequilibrar-se, etc. Però també he vist amistat, sinceritat, fidelitat...

Potser vaig començar molt jove, no ho sé. En Joan Melià em deia que jo havia fet abans dels trenta el que altres fan amb més de quaranta. Potser tenia raó, però les coses van com van.

No em penedesc de res. O millor dit, només em penedesc d'allò que hagi pogut dir o fer i hagi creat insatisfacció en algunes persones. Sempre he dit que l'objectiu dels polítics ha de ser fer feliços els ciutadans: ens paguen per fer que la gent visqui millor, i no sempre ho aconseguim.

Per tant, balanç positiu. A partir d'ara? Continuar. Aquest país necessita gent que des de qualsevol àmbit se l'estimi i treballi per tal de millorar-ne les condicions de vida. Fora de la política hi ha vida. Una vida també dura, però molt rica.

Passió. Crec que tot el que fas a la vida ho has de fer amb passió i continuaré pensant el mateix. No valen mitges tintes. Si un es banya ha de quedar ben remull. He disfrutat de fer les coses apassionadament.

Ara només puc dir simplement gràcies. Gràcies a les plataformes i entitats que continuen lluitant de manera voluntària per millorar la ciutat o perquè no es destrueixi. Gràcies als meus companys de la política pels bons moments. Gràcies al PSM per haver-me donat l'oportunitat de fer moltíssimes coses. Gràcies als amics, coneguts i votants pel seu suport. Gràcies a la meva família per haver aguantat les meves absències.

Ho deix satisfet i trist. Satisfet per la coherència ideològica (el més fàcil era quedar i continuar cobrant fins el darrer moment) i trist per tot allò que volíem fer i no hem estat a temps. Ens han quedat moltes coses per dur a terme: plans, projectes, accions de carrer... Trist, també, perquè al final sempre tens la sensació que valoren més la feina feta els externs que els propers, però això només és una sensació.

Gràcies, de veritat.