Macondo

Macondo, com és sabut, és la població que fa de suport físic a una part de la narrativa del gran novel·lista Gabriel García Márquez. Macondo, tot i ser un nom inventat i teòricament imaginat és una transformació creativa de la ciutat real on l'escriptor va passar la seva infantesa. Aquesta ciutat real es diu Aracataca. Aracataca ha estat notícia aquests dies perquè ha celebrat un referèndum sobre si havia d'afegir a nivell de nomenclatura el seu alter ego literari al seu nom originari. Lògicament la pretensió del Batle convocant de la consulta era potenciar la seva vila com a destinació turística amb un element cultural. Ajuntar literatura i referèndums crec que és una juxtaposició ben inserible dins el món màgic del nobel colombià. Som un admirador i un lector devot de García Márquez. Personalment és un dels autors que més m'han encisat. Segurament haver llegit alguns dels seus llibres a la joventut encara fa més gran la seva figura. Hi ha una edat en que els impactes de tota classe són més contundents. I l'impacte de la prosa de Márquez el considerar enorme. Em sembla que Crónica de una muerte anunciada és una obra mestra, un llibre recomanable i ple de suggeriments sobre la naturalesa humana. L'agilitat narrativa, la riquesa lèxica, el surrealisme de les situacions són notes que, en la meva opinió de simple aficionat, destaquen dins la seva novel·lística. Quan la meva enyorada cosina Sílvia em va recomanar El amor en los tiempos del cólera no pensava que l'escriptura potent i artificiosa pogués arribar a aquestes altes quotes de profunditat anímica. Bé, la capacitat i la qualitat de García Márquez no necessiten aquestes quatres notes esburbades d'un llec en la matèria. La qüestió és que en el món d'avui, poder donar contingut cultural a una determinada destinació és comptar amb un ressort de promoció i atracció de grans dimensions. Les Balears com a destinació turística té elements culturals que poden donar valor afegit al nostre producte. Som terra de pintors. Som terra de grans escriptors, molts dels quals han utilitzat les nostres viles i ciutats per a ubicar l'acció de les seves obres. El problema és que la classe dirigent d'aquest país, en gran mesura sempre ha menysvalorat i menyspreat la cultura. A molts dels nostres empresaris no els cap dins el cap que la gent pugui visitar una ciutat per recórrer els indrets on succeeixen les històries contingudes a una novel·la. Promoure la traducció a l'alemany, al rus o a l'anglès de relats d'autors balears i fer-hi una promoció a centre europa o allà on sigui també podria ajudar a la que un temps se va anomenar la indústria dels forasters. Tot això tampoc és nou, passa a Dublín amb Joyce, ara mateix passa, segons expliquen, a París amb el Codi da Vinci de Dan Brown, i continuarà passant, perquè a les persones ens fascinen les històries. Què deu Nova York al cinema? Ja que a determinats àmbits de la nostra societat la cultura no hi entra com a valor positiu en si mateix considerat, no va malament que preus astronòmics de quadres o esperonades turístiques de ciutats posin damunt la taula la qüestió cultural com un graner on bastir propostes engrescadores. Si Palma no fos una ciutat amb tant poc afecte al propi patrimoni i permanentment en obres, tal vegada podria exercir un lideratge interessant en aquest tema dels recorreguts i referents literaris. El que passa és que si no hi ha estima a la cultura davant aquests fets la reacció és el cartró-pedra i els focs artificials en pla bèstia. Lògicament hi ha una subtilesa que responsables polítics i econòmics amb poca lletra difícilment poden copsar. Tot plegat era aprofitar una excusa per parlar de García Márquez i de com valoram la cultura en aquestes illes nostres.