Els perdedors

L'entrevista que mantingué Diari de Balears amb Pere Muñoz no ha passat desapercebuda i ha provocat, pel que es veu a nivell de carrer, tota casta de comentaris. Sense entrar en qüestions de fons, vull manifestar el meu suport moral i emocional a l'amic Pere Muñoz, entre moltes altres coses perquè comptà amb el meu suport el passat mes de maig de 2003 i em sent legitimat per opinar sobre la seva gestió i la seva decisió personal. Servidor, llavors encara estava empadronat a Palma i Muñoz era el meu candidat i la seva proposta municipalista també la meva. Avui, faci el que faci en Pere ho respectaré, ho entendré i tractaré de no fer estelles d'una opció que entenc com a ponderada i assenyada. No tinc dret a opinar sobre les interioritats del PSM, entre moltes altres coses perquè mai no hi he estat afiliat, ni tampoc no hi he estat a cap altre partit. La meva vinculació política al PSM, en canvi, té la mateixa solidesa i legitimitat com qualsevol altra, perquè en vaig esser votant i les darreres convocatòries electorals m'he considerat un votant fronterer entre tres opcions, com qualsevol de les possessions mallorquines que tenen sementers en tres municipis diferents. Conec també les esquizofrènies i els sentiments de culpabilitat que es pateixen per tenir el cor, l'enteniment i les conviccions formant un triangle difícil de fer-se entendre, sobretot en els escenaris vigilats per partits sectaris i excloents. Com etern perdedor que me sent, vull manifestar el meu suport i admiració a tots aquells que, com en Pere Muñoz, saben perdre, reconeixen la victòria dels seus adversaris i continuen lluitant pels mateixos ideals de sempre. La derrota sempre és conjuntural i això els perdedors ho sabem, malgrat no sempre tinguem la capacitat suficient per expressar-ho amb saviesa i dignitat.