muy nuboso
  • Màx: 29°
  • Mín: 22°
24°

Oli de serp: la «medicina alternativa» entre la regulació i l'escàndol

Existeixen la medicina oficial, convencional o al·lopàtica i la resta de criteris anomenats no convencionals, complementaris, alternatius, naturals o holístics. La Generalitat de Catalunya mira de regular les pràctiques «mèdiques o sanitàries» que no formen part de la medicina oficial. Té un Projecte de Decret amb les condicions per a l'exercici de determinades teràpies naturals. Diu, «l'existència de diverses maneres d'entendre la persona, el diagnòstic, la malaltia i el tractament, relacionades amb la tradició de les diferents cultures, condiciona criteris o opcions mèdiques i terapèutiques distintes». En els països que ja reconeixen oficialment els diferents criteris i les teràpies naturals que utilitzen, s'observa una tendència a integrar aquestes pràctiques en els sistemes de salut, coexistint amb la medicina convencional o al·lopàtica. La Generalitat limita a «acupuntura i teràpies orientals afins; criteri naturista; teràpies i tècniques manuals i criteri homeopàtic», les pràctiques alternatives regulades. I pus.

N'hi ha que no es veuen reconegudes amb aquest decret, i diuen, que crea falses expectatives, no dóna garanties jurídiques o no reconeix la llibertat de l'usuari. Així, la Coalició d'Entitats Professionals de Teràpies Naturals i la Coordinadora de Centres de Formació de Teràpies Naturals manifesten que «moltes teràpies i maneres diferents d'entendre les diverses disciplines, quedaran excloses». A tall d'exemple he observat una de les diverses entitats per veure de què anava a la seva web; «Es una nueva técnica natural nacida en España de las manos de... (médico naturista, kinesiólogo, reflexólogo, hipnólogo, magneto-terapeuta). Combina de forma perfecta distintas terapias. Está diseñada para que ningún problema o enfermedad quede fuera de su campo de acción. Cursos de 4 niveles de 24 horas de duración, dirigidos a todo el mundo en general. Diagnóstico por kinesiologia; Fórmulas herbales; Sales de Schussler/diagnóstico; Oligoelementos; Diagnóstico por carta espinal; Alergias (curación total sin tomar ningún medicamento); Diagnóstico kinesiología comportamiento; Flores de Bach; Fobias; Arquetipos Metamórficos; Confección historial y estudio carácter; Relajación Ericksoniana con puntos anclaje; Musicoterapia; Lenguaje de los colores; Desarrollo intuición; Indagación momento kharmático personal; Actuaciones personales en positivo y negativo; Viaje astral; Ruedas energéticas; Trabajo y diagnóstico por velas; Péndulo universal; Nociones de Quiromasaje y Cyriac; Tratamiento por Magnetoterápia con aplicación directa; Masaje de tratamiento definitivo de Anginas; Eliminación del dolor, etc.».

Idò això. John Diamond, en el seu llibre L'escàndol de la medicina alternativa -«Oli de serp i altres preocupacions», -en anglès- publicà la seva recerca i les seves confessions; periodista, va morir als 47 anys de càncer de gargamella. Tot deixant clar que no totes les pràctiques alternatives són comparables, hi assenyala que la confusió que introdueixen en els pacients és notable, i que algunes es mouen dins paràmetres absolutament fraudulents. Per aquest motiu i per la immensitat de doblers que s'hi gasta la gent, aquí, a Europa i als EUA, és aconsellable la seva regulació. El llibre és el testimoni, segons Jordi Estapé, d'un malalt que sublima el seu sofriment per tal d'oferir un testimoni definitiu contra el curanderisme, o contra els efectes secundaris i tòxics de productes alternatius que poden fer emmalaltir o impedir que es recuperin els malalts. No és un llibre a favor de la medicina ortodoxa, un gran negoci de metges i laboratoris, però no, com solen dir els alternativistes, «una gran conspiració mèdica contra els pacients». Si aquesta conspiració existís hauria de ser immensa perquè tots els metges guardin el secret de la trama, de tal manera que els malalts no se n'assabentin de les «meravelles» dels productes alternatius. Les pràctiques sanitàries alternatives també són un gran negoci i no només és un ofici de «nobles figures perseguides pels oficialistes i moguts, únicament, pel bé dels malalts». Els alternativistes, no cal enganar-se, cerquen també el seu profit, com els ortodoxos. Hi ha, però, una diferència molt important: l'objectivitat científica -almenys cercada i controlada- dels medicaments i les pràctiques que utilitza la medicina oficial. Aquesta, però, és contrarestada de forma demagògica per casos aïllats; és aquella història tan coneguda «d'un que estava moridor després de passar per mil clíniques i en 'fulanet' el va curar imposant-l'hi les mans, o els peus, fregant-li bava de caragol o donant-li unes herbes meravelloses». Diamond, manifesta que els alternativistes són «perversament orgullosos». Per exemple: mai no trobareu, diu, un herbolari que confessi que s'ha descobert que un dels seus preparats no funciona. Al pròleg, unes paraules que fan escarrufar, de l'autor d'El gen egoista, Richard Dawkins: «Quan les biòpsies han parlat i l'esperança s'escola a poc a poc; quan el cirurgià entra al quiròfan acompanyat per 'algú amb capa i caputxa i una dalla a l'espatlla' -l'alè de la mort- aleshores els voltors 'complementaris' o 'alternatius' comencen a volar en cercles». I és que ja ho saben, i és ben humà, on hi ha vida hi ha esperança, on hi ha esperança hi ha doblers. I no vull negar, ben al contrari, que els alternatius no estiguin moguts pels desig sincer d'ajudar. Un diari gratuït d'aquests que ara es reparteixen publicava, a pàgina sencera: «El vinagre, el arma secreta de la naturaleza». Al final, però, s'havien d'escaldar 36 euros per rebre el llibre Miel, Ajo y Vinagre. Tot plegat: «més vell que es pastar».

Climent Picornell, professor de la UIB

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.