El ple del Parlament acabà ahir en enfrontaments i amb l'anunci del PSIB d'impugnació per «il·legal». Tot ve per la intenció del PP d'aprovar a força de debats extraordinaris fora del període de sessions un enfilall de lleis. Es tracta d'una situació sorprenent. L'aprovació d'una norma per un Parlament és l'acte jurídic més important de tot país. Els parlaments es fan per crear les normes de convivència i per fiscalitzar la tasca dels governs. Ja des de fa dos-cents anys, el parlamentarisme té molt clar que les lleis s'han d'estudiar, analitzar i debatre fins al darrer perfalà, perquè d'elles depèn la seguretat i la conducta dels ciutadans. No hi ha res més antijurídic que fabricar i aprovar lleis ordinàries com si fossin botifarrons en períodes extraordinaris de sessions i, a sobre, acusant l'oposició d'estar molesta perquè s'ha quedat sense vacances. Les lleis són fruit de la meditació, de l'anàlisi i de la contraposició d'iniciatives i interessos, per això perduren en el temps. També cal tenir molt present que els diputats no són empleats d'una empresa privada: són els representants del poble, i no se'ls pot obligar a desenvolupar la seva sagrada i intocable funció fent hores extres com si fossin treballadors d'hosteleria en plena temporada alta. Quin respecte a les lleis poden tenir els ciutadans si es debaten i s'aproven d'aquesta manera tan embogida? Des de les primers civilitzacions, a la Humanitat li ha costat 3.000 anys poder gaudir de parlaments democràtics. I en nom d'aquests tres mil·lennis de sacrificis i anhels de llibertat, no es pot confondre ara, ni aquí ni enlloc, una Cambra de representants amb una xurreria. Això, a la pràctica, degrada la tasca dels representants del poble.