Fa una temporada, el Govern balear anuncià la creació de la hipoteca jove, destinada a facilitar l'accés a l'habitatge a aquest sector de la població. L'abast benèfic de la meravellosa notícia quedà establert molt ràpidament. Quan es llegia la lletra menuda del contracte, resultava que tan sols una minoria dels presumptes beneficiaris hi podien optar, ja que existia la condició indispensable de tenir un contracte indefinit. Ara, Jaume Matas afirma que, gràcies al seu Executiu, els pares que vulguin podran proporcionar una educació trilingüe als seus fills. Planteja la qüestió com si existissin dos models, el general i el nou, i es pogués elegir lliurement. No obstant això, el Decret, publicat al Butlletí Oficial dimarts passat, estableix que per acollir-s'hi els centres han d'acreditar l'existència de professors especialistes o habilitats en la llengua estrangera sol·licitada en nombre suficient o que posseeixin la competència lingüística necessària». No sé de quina llibertat d'elecció es parla quan el conseller d'Educació ha admès que tan sols un 20% dels centres reuneixen aquest requisit, que té un únic responsable en la major part dels casos, l'Administració. És més, Francesc Fioha lamentat que, de cap de les maneres, no disposa de recursos econòmics ni humans per universalitzar-ho. Ara bé, pareix que la intenció del senyor Matas és fer creure que el model no es generalitza per l'oposició del catalanisme. Amb aquest pla, fa que el Decret derogui parcialment el Decret de Mínims i redueixi l'exigència de català. Acte seguit, crida els pares i les mares a reivindicar el seu dret trilingüe al marge de les associacions que els representen i que, en una proporció molt gran, s'oposen a la iniciativa. Però és que, al marge, res no poden fer. Segons la norma publicada pel Butlletí Oficial, les adhesions al model s'han de debatre obligatòriament al Consell Escolar, on la representació dels pares es realitza, com no podia ser d'una altra manera, a través de les associacions que el president voldria deslegitimar. El resultat és el mateix que el de la Hipoteca Jove. Mentre Matas maniobra per crear una agitació social les exigències de la qual tammateix no podrien ser satisfetes, el Govern balear, segons l'article 11 del Decret, multiplicarà les ajudes econòmiques als col·legis que, perquè poden, s'han apuntat al trilingüisme. L'equitat vol dir donar-ne més a qui ja en té més en detriment dels que menys en tenen. Però és que, a més, encara que acceptàssim la fantasmada de la lliure elecció dels pares, ens trobaríem amb el fet que l'Administració seria declaradament parcial, ja que tan sols ajudaria una de les dues vies. Llevat del cas d'Andreu Crespí, que com a exdirector provincial del MEC, coneix prou la matèria, no he escoltat en l'àmbit socialista cap veu que s'alçàs rotundament en contra d'una mesura tan discriminatòria, tan contrària a la igualtat d'oportunitats, un principi que els sindicats de classe tampoc no pareixen valorar gaire. I és que en el fons, amb el Decret de Trilingüisme, ens trobam davant d'un cas de política ultraconservadora, de dreta extrema. Els seu «palmero» únic és l'engreixada Asociación Familiar, el menys greu de la qual és el furiós espanyolisme. La unipersonal entitat defensa la segregació dels nins i de les nines a les aules o acusa el partit socialista de «fomentar l'homosexualitat a les aules».