Sobrassada pirata

Amb les coses de menjar no hi riuen i menys amb la sobrassada, que ha estat històricament un dels pocs recursos quotidians de proteïnes de la pagesia i un dels pocs productes exportables de la gastronomia local, juntament amb les galletes d'Inca i les ensaïmades. (Encara que les millors ensaïmades del món són les de Montevideo, segons un professor uruguaià que em demanà provar les de per aquí, quan estudiava a Barcelona). A Maria, que és un poble que està prop de Santa Margalida i que molts segles en fou un llogaret, se'n riuen de les notícies de la carn forastera per fer sobrassada mallorquina, que ha mogut més rebombori que les cintes de Del Olmo. I és que hi ha coses tan sabudes que no haurien de fer moure ni una fulla de poll. En arribar a Maria, per Sineu (també és prop de la Vila la primera, que no havia tengut mai coses com les de na Martina, per senyera, com la Vila la segona, on l'oposició socialista de Miquel Cifre semblava 'el canto del loco' tant de repetir que els regidors es cobraven 'bonos' dels seus vots) ... En arribar a Maria -deia- vos trobareu amb una obra d'aquestes tan habituals ja pel Pla com les bosses de plàstic, les llaunes de begudes aplanades i els fulletons de propagandes dels grans magatzems a les barriades urbanes -o els cotxes per les carreteres-, amb una ensenya amb una calavera i els dos fèmurs creuats, signe de perill de mort. I també de la pirateria internacional. De Maria provenia Mas Canosa i qualque cosa van tenir a veure els mariandos amb l'aixecada del vol de Joan March fa cent anys. I no és que la sobrassada de Maria mati, si no és de bona que és. Però perdura encara el costum de les matances i de la sobrassada casolana, perquè a un li agrada saber el que menja. (Particularment, som sobrassader de maig i juny: bufeta i sepultrú ben curat i gras acompanyat de cireres, albercocs o figuesflor roges, millor que albacones. I els familiars, que encara en fan, la fan de primera).