Em sol passar qualque pic i no és cosa d'ara, que agaf un cap de fil i estira que estiraràs, arrib a suposades conclusions encertades sobre algun tema, i el que és més greu: després ho dic per escrit, quin càstig, ostres. I quan ja l'he feta com en Parreta, que diem a Sineu, un amic més calçat per aigua que jo em fa saber l'error de la meva tesi, que fallava ja d'arrencada, per tant tota la teoria se'n va a fer moltes garbes de senyores de moral distreta, i poc més poc manco em fa sentir complex de persona agosaradament indocumentada. D'errat de comptes, vaja.
Va passar amb l'article que aquest diari em publicà el passat diumenge dia 18, que baix del títoDesprés de la foto, campi qui pugui, mirava de donar una repassada d'escarpó als responsables del malgastament comès a «Es Carnatge» per part de les autoritats administradores dels nostres doblers, que empraven una milionada en remodelar aquells indrets de la capçalera de pistes de l'aeroport (o sigui: inviables de totes totes per a l'especulació urbanística, mmm!), argumentant que, després de la foto d'inauguració publicada als diaris i editada a IB3, au, ja tenim la seu plena d'ous, total abandó, i la cosa ja ha complert la seva principal funció: la imatge, el cromo del lluïment personal del cappare de torn.
I no, l'assumpte és molt més greu que tot això. Resulta que l'amic nostrat citat abans, que de la cosa n'està molt més informat que jo, i no de poc, em fa de veure i m'explica que resulta que: el ministre de medi ambient de fa uns anys, el nostre conegut paisà i mai a bastament ben ponderat don Jaume Matas Palou (sí, home, per als que no ho recordau, el mateix ministre que ho era d'això del medi ambient quan allò dePrestige i el «xapapote», tan ben resolt, tan ben gestionat...), posseïdor de la gràcia de tots els déus còsmics, va pensar un dia i va dir, diu, n'he de fer alguna de grossa i molt vistable a Palma, de manera que, després de la victòria a les generals del 2003, tenir tots els punts del món per tornar a estar ben situat devers ministeris madrilenys, que és en veritat on ell i senyora s'hi troben a bon bocam. I es posà a planificar, pressupostar i arengar això d'Es Carnatge (i un parell de cosetes més que un dia d'aquests amb més espai us detallaré). Però succeí que, el maig 2003 el poble espanyol els va dir que ja els estava bé, ja els bastava de fer de pinxos devers allà on es maneja el timó de la nau i el vent dels imposts infla el sarró de les veles ben desplegades. I la cosa aquesta del gran lluïment de la zona desinteressà en sec, passà al sac de les comeses de baixa intensitat, de nul interès. Tant és així que ni tant sols l'Ajuntament de Ciutat el volgué «recepcionar», el parc aquest, per no haver-lo de mantenir, em deixa caure el meu amic instructor, com el que no diu res, amb un somriure còmplice i dolentó.
O sigui que tota la base, fins i tot el mateix títol del meu article de l'altre diumenge: Després de la foto, campi qui pugui, tampoc és veritat. Fals com or passat per Manacor. No se va fer «cap foto d'inauguració d'Es Carnatge» a ningú, per la senzilla raó que no es va inaugurar. No s'ha inaugurat mai. Ni punt, vaja.
El que sí és segur i indiscutible és el rètol gros i ja mig esfondrat per les ponentades, que hi ha just al davant de l'hospital de Sant Joan de Déu, que encara fa el que pot per expressar que: «Demarcación de Costas Illes Balears./ Contratista: Construcciones Llull Sastre SA./ Recuperación ambiental de la zona de costa Es Carnatge de Palma de Mallorca./ Presupuesto: 3.477.154'80 -./ Plazo ejecución 20 meses./ Disculpen las molestias./ Trabajamos a su servicio». No especifica exactament al servei de qui treballaven, per cert.
