Senyor magistrat Carlos Gómez, he llegit amb molta d'atenció la sentència exculpatòria de tres membres de Diario de Mallorca que vostè ha signat. La seva ressolució és conseqüència de la denúncia presentada pel meu editor, Pere A. Serra. He pres bona nota de les seves argumentacions, i en nom de l'«animus iocandi», que tant li agrada, li vull dedicar aquest «oxímoron», que tant aprecia, segons ha sentenciat. Oxímoron és barrejar elogis amb crítiques, la qual cosa serveix d'argument justificatiu de qualsevol atac contra l'honor. Li prenc la paraula i pens criticar-lo a vostè combinant-ho amb frases elogioses, sempre, evidentment, des d'una perspectiva lúdica, no feridora. Ho faig, amb tot el respecte, perquè comprovi el resultat pràctic d'aquesta tècnica inofensiva:
Vostè no creu en l'honor dels ciutadans però és un extraordinari jurista; és una bèstia quan aplica el tipus penal d'injúria però és un àngel quan distingeix el furt del robatori; és un cacic quan treu de context frases inconnexes de les sentències del Tribunal Suprem referides a l'honor però un mestre quan fa el mateix amb delictes referits a la prevaricació; va ser un extraordinari opositor quan es va aprendre de memòria el Codi Penal per arribar a la carrera judicial però una autèntica nul·litat quan redacta les seves sentències; té la capacitat de memoritzar d'un ordinador de darrera generació però quan escriu és una mosca que necessita donar quaranta voltes per expressar una idea; vostè fa amb la llengua de Cervantes el mateix que Bush féu amb Bagdad però dirigeix els judicis amb la mateixa diligència amb què Von Karajan manejava la Filarmònica de Berlín; demostra una actitud d'autèntic discapacitat quan capola el dret a l'honor en nom d'una espúria visió de la llibertat d'expressió, però és gran com ningú a l'hora de distingir un homicidi d'un assassinat; és incapaç de cometre una injustícia quan sentencia un delicte d'apropiació indeguda, però davant vostè es pot insultar impunement i encara es posarà a pegar botets d'alegria en nom de l'animus iocandi, com els infants davant un programa televisiu.
Vistes aquestes condradiccions, oh noble professional del Dret!, per què no demana que es derogui la Llei de l'Honor? Tanmateix no hi creu o no entèn aquesta norma i en conseqüència l'aplica amb els peus. I per fer-ho més convincent, per què no reclama aquesta cacicada jurídica exigint en paral·lel que es mantengui en vigor la Llei de lloguers urbans? No li propòs un absurd (per sentir una absurditat basta llegir i intentar comprendre la seva darrera sentència). Ho dic per recalcar i engrandir el seu reconegut recte procedir i per deixar ben clar que vostè no és partidari la Llei de la Selva, tot i que es passi el tipus penal de la injúria per l'arc del triomf.
Gràcies, don Carlos: vostè m'ha regalat la patent de cors per qualificar de «boig», «monstre», bèstia» o «cacic» a qui vulgui, sempre que no sigui una persona anònima. Tanmateix, ja no hi res més curt i inútil que dir boig a un desconegut.
Don Carlos: a Mallorca hi haurà un abans i un després del seu «oxímoron». Tal volta coneguin la parauleta en el futur com la coartada perfecta per destruir la dignitat dels mallorquins.
Oh magne magistrat!, pare de la Justícia!, arquitecte del raonament!, prohome de l'Estat!, Cid Campeador de la llibertat d'expressió! Gràcies per donar-me llicència per escopir a qui vulgui a partir de les pautes que vostè m'ha marcat amb el seu «oxímoron». Gràcies i, humilment, a la seva disposició.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.