Algú, dels lectors més propers, a l'hora de guaitar aquest tros de plana es preocupa sovint per les reaccions que podien suscitar aquests conticles. Algú es preocupa, seriosament, per la salut de servidor. Per aclarir alguns punts s'ha de reconèixer que surten d'un sac enorme, on es barreja el sexe: 1 amb l'edat: 2, l'espai: 3 i el temps: 4, és a dir, de manera que mai es descriu un cas recent, ni es fan descripcions exactes, capgirant sempre els quatre elements esmentats, evitant que pugui mai algú arribar al reconeixement personal en un conticle. Per exemple: Aquest senyor (aquí tenim en marxa ja el punt 1) ha entrat decidit i en un català de Mallorca pastadet, ha demanat un diccionari: «vull un dicc. que sigui bo». A continuació se li pregunta, com a tothom que fa la mateixa demanda, si el vol en català o en castellà i contesta, com si li haguessin demanat el doi més gran de la seva dil·latada trajectoria, que «...en espanyol!». El llibreter, (bé, aquí ja ens hem passat el punt 2 d'aquesta estratagema pseudoliterària, que és l'edat i que naturalment, també, serà totalment falsa) comença a treure diccionaris castellans de tot tamany i edició, i el client alça el braç, aturant un tràfic de llibres que no desitja pas, i atura observant que no el vol ni mitjancer ni petit, el vol mini. D'aquests que literalment caben a la butxaca... d'uns calçons! (de diccionaris, quan més s'en tenen millor. Sempre s'han de mostrar els més grossos, així d'una vegada el client en surt, duren tota una vida i serveixen en qualsevol cicle, però aquest senyor aclareix rotundament que ho vol minúscul, de tamany insignificant).

Els desitjos dels clients poden arribar a ser inabastables, demana que sigui bo i que sigui «complet». El botiguer l'observa atentament i prega si pot repetir la seva última petició, com si no hagués sentit.

- «Sí, que sigui sencer!!»
- I tant...comença aquí i acaba a la Z (ves quin cas!). Ara, complet, allò que es diu complet, tingui vostè en compte el tamany que ha triat, la limitació en pàgines i per tant el nombre d'entrades...

- Bé, bé...jo ho dic perquè jo en tenia un de molt bo i vaig perdre la meitat i ara només m'arriba a sa jota!

- Devia ser una obra en dos volums. No es preocupi, aquest comença i acaba...

- Bé, bé...tenc pressa, fris molt i aquest anirà bé, sa dona ja no vol que dugui més llibres, jo llegesc molt i ses parets de ca nostra van plenes...amb aquest no em treurà defora.

Aquest client marxa com ha vengut, però amb un diccionari mini a la mà (és la típica excusa de l'espai, que no és el que omple el punt 3, però tampoc servidor l'ha oblidat, car aquest punt tercer, defineix tot aquest llarg tram que ja hem recorregut, amable lector/a, i que permet servidor d'arribar al final i, a més a més, de creure que troba una sortida).

Vaja que s'en duu una obreta que contrasta, i molt, amb les robes, el posat i els calerons que passeja aquest bon home. (Aquí també contrasta l'import de la venda amb l'alt risc que comporten segons quines descripcions) sobretot, pel tracte que adreça a la resta dels mortals, sembla, sense marge d'error possible, un d'aquests prohomes nostres que es dediquen a la indústria turística, des de la més dura primera línia de combat. Vaja, totalment a les antípodes d'un escarransit i malaltís llibreter farcit de dubtes i que, a més a més, confon ficció amb realitat. Un home d'aquests de paraula ferma, vessant seguretat per tots els cantons. Però ho sento, s'acaba el temps, que correspon al punt 4. I just en aquest punt, passen un parell de dies i aquest senyor torna a aparèixer pel portal i duu la mateixa bosseta de la casa (oh!, un canvi, pensa el botiguer alegrement quan el veu aparèixer). I treu el volumet, encetat i trescadet de cap a cap:

- No funciona! Li torn.
- I ara?
- Que no va bé, cerc paraules i no les trob...no deu tenir garantia?!

Àlex Volney Escriptor i llibreter