És humanament comprensible i estadísticament normal que avui tots els partits vulguin capitalitzar els resultats del referèndum català. Serà inútil que recordem els que jugaran amb l'abstenció que l'any 1999 Joan Fageda fou elegit batle de Palma amb una participació que no arribà als 50% del cens i tengué la mateixa legitimitat de mandats anteriors. L'abstenció indica indiferència, no el temor que volia inculcar el PP a la ciutadania; ni la ràbia d'ERC, ni l'entusiasme del PSC, de CiU i d'Iniciativa per Catalunya. En aquest sentit, si s'ha de parlar de fracàs, aquest és global. O ara resultarà que la dreta espanyola i l'independentisme no predicaven el rebuig de l'Estatut en una campanya molt intensa en què han participat directament els seus líders màxims? A pesar que ara miren cap als abstencionistes, tant els republicans com els de Rajoy hauran notat que el vot negatiu és inferior al que obtingueren en les autonòmiques, un indici, per tant, de disminució del favor popular. Entre els no indiferents, el triomf del «sí» ha estat aclaparador, superior a la suma del vot dels partits que el demanaven. L'estrany hauria estat un resultat contrari, ja que la reforma era defensada per les dues organitzacions que sustenten el sistema polític català. Aquesta representa, lògicament una transició i no una ruptura, un altre argument que explica l'absència d'entusiasmes. Em deman, però, si podem fer una lectura en clau balear dels resultats i ho intentaré amb tota la prudència del món. Durant la campanya, Zapatero havia convertit el Principat en la seva segona residència, perquè una derrota del «sí» hauria representat una desautorització de la seva política. Es deia que la seva presència continuada garantia la mobilització dels sectors menys autonomistes de l'electorat socialista. Pareix que se n'ha sortit, ja que a Barcelona la participació ha estat més alta que a les altres províncies. Té mèrit, en uns moments en què els socialistes catalans tenien un lideratge molt discutit. Vist des d'aquí, pot impulsar l'optimisme dels del carrer Miracle, però, jo d'ells, no faria repicar campanes. L'efecte ZP existeix, però requereix la feina i l'encert dels socialistes locals. El vent tan sols impulsa les naus que tenen les veles desplegades. El PSIB no té encara totes les seves en aquesta situació.