En el 'dolce far niente' de Formentera, hi ha un moment sublim: en haver dinat, en ple mes d'agost, me'n vaig a una hamaca penjada d'un antic parral avui cobert de palmes esgrogueïdes que teixexen una ombra prou fresca per fer-hi una migdiada perfecta, sobretot quan fa aquell airet constant i gairebé imperceptible. I així, esgronsant-me vaig perdent de vista els baladres i es va allunyant a poc a poc l'introit de les cigales de la pinada, que és a tocar. A banda d'algunes mosques emprenyadores, que foraden de tant en tant algun somni acalorat, hi ha un breu instant en què la perfecció s'esfrimola, és quan les cigales callen totes de colp i una mena d'inquietud es posa més pesant que la calor. Són aquells silencis breus que porten la intranquil·litat, l'avantsala d'un perill insospitat. He recordat aquests instants amb motiu de la poca brama que hi ha des de fa algunes setmanes en la família del PP eivissenc. Acusin-me del que vulguin, però aquesta maquinària tan potent de demagògia i tan allunyada de tota mesura em té tan acostumat a tanta remor que el silenci d'ara em fa sentir inquiet. I tractant-se de qui es tracta, aquest temor, en un moment en què la mobilització antiautopista algun desgast deu estar provocant en el partit de govern insular i autonòmic, és una terra femada per a la sospita: què es pasta darrere d'aquest silenci? M'inquieta com a ciutadà, m'esborrona com a demòcrata, però si jo fos un/a possible candidat/a d'alguna llista eivissenca d'esquerres i/o progressista (hi ha tants cognoms nascuts del matís que no entendré mai) dedicaria bona part de l'estiu a elaborar un quadern de memòries no autoritzades per tractar d'endevinar on apuntarà un PP ferit. Algú té alguna cosa a amagar? Sense ànim de profetitzar, trobau que la ruixada preelectoral que seguirà la calma portarà molt de fang?