Potser tenguin raó i fomentar l'anticatalanisme és sucós, electoralment parlant. El cert és que així ho creuen i, sense manies (marca de can Matas), han sembrat la llavor de la discòrdia en la nostra societat. Així com varen aprovar eDecret de Mínims en un moment en què defensar la identitat era rendible electoralment, ara aproven totes les mesures possibles, inclòs eDecret de Trilingüisme, per aprofitar el canvi demogràfic que hem sofert d'aquell moment ençà. Sense manies, sense incòmodes fidelitats a cap principi que no sigui el manteniment del poder. És la conseqüència previsible d'haver encomanat el govern a aquell que mai ha mostrat tenir manies. Si s'ha de trair el propi president -Soler-: se'l traeix i tira milles. Si s'ha de comprar Raixa per afavorir les seves expectatives personals: el preu no és un problema. Si s'han de fer les carreteres per a unir les noves urbanitzacions i endeutar la societat per enriquir els de sempre: ja tenim més terreny ocupat per carreteres que per ús industrial (única comunitat a Espanya). I així fins allà on volgueu fer inventari: és liberaquan afavoreix la fam constructora dels seus; dirigista quan ha de col·locar els seus periodistes en un col·legi oficial o en una televisió que costa, segons la informació oficial, un euro diari a cada un dels que fent zapping la veuen; progre quan vol distanciar-se de la caverna madrilenya, la caiguda de la qual amenaça les seves perspectives... i gonellista ara que la incultura dóna vots. Som a l'era detunning i don Jaume, aristòcrata sobrevengut, ens ha tunnejat la comunitat sense cap mania ni límit.
l l l
Producte d'aquesta política, aquells que fa uns anys tenien més doblers dels que qualsevol de noltros pot somiar ara en tenen més dels que ells mateixos somiaren. La conjunció de l'urbanisme a la carta i la complicitat de financeres i institucions ha fet possible que constructors ben situats multiplicassin la fortuna d'una manera obscena. Quedi clar que quan dic obscena vull dir obscena, que no és retòrica figura ni metafòrica expressió. Obscena perquè han crescut sobre la informació «consensuada» amb els polítics sense escrúpols, en el cas de les requalificacions, i sobre l'endeutament vitalici de tots els que volen accedir al constitucional dret a l'habitatge. Amb aquestes dues variables han muntat el seu imperi pel qual el territori insular ja comença a ser insuficient. No passa mes sense que ens berenem la notícia de l'expansió de les constructores fora de les Balears. Aquest èxit, a costa del dia a dia de la majoria, que ja necessita 8,1 anys de sou íntegre per a pagar un habitatge sobrevalorat de modestos 100 metres quadrats, i del futur de tots, que ens l'encimenten, els permet recercar el reconeixement social; pagant, evidentment. Efutboés un bon mostrador per a comprar honorabilitats, perquè les passions són irracionals per definició. Així, no ens ha d'estranyar que aquests que ens collen sou i futur siguin propietaris, patrocinadors i directius de la majoria dels equips.
