El sector agrari mallorquí no està satisfet. No hi pot estar mai. Si mantenir l'activitat agrària i ramadera a Mallorca ja és una tasca difícil, molt més ho és quan de banda de l'administració no hi ha sensibilitat cap a les iniciatives i les preocupacions dels pagesos. Més que d'insatisfacció hauríem de parlar de desànim. Els pagesos estan cansats d'esperar de bades que se'ls escolti, que se'ls doni suport, que es prenguin mesures de futur.

El problema del camp és un problema econòmic, però no sols és un problema econòmic. Les assignatures pendents de la nostra agricultura són les de la manca d'infraestructures de transformació i elaboració, de concentració de la producció, de bons mecanismes de comercialització, d'insuficient desenvolupament de la producció ecològica i de qualitat, de disponibilitat de terres pels joves agricultors, de manca de formació i experimentació, etc. Aquestes mancances no es poden abordar sense un mínim esquema de política agrària consensuat amb el sector. I consensuar vol dir escoltar, dialogar i tenir en compte les idees que surten del sector.

Per això la constitució de la Mesa Agrària de Mallorca, que ajunta l'Associació Intersectorial Agrària, Unió de Pagesos de Mallorca, Fora Vila, l'Associació de Porcí de les Balears i Pagesos de sa Pobla, és un pas important. Aquesta unió representa la possibilitat que els problemes reals de la pagesia tenguin una deguda defensa, que es posin sobre la taula de l'administració i que sigui inevitable, si no es vol tancar simplement el que queda d'agricultura, consensuar mesures positives.

D'altra banda, tot i que des de l'any 1977 no s'han celebrat eleccions sindicals, és evident que els col·lectius representats a la Mesa Agrària representen la pràctica totalitat de la pagesia mallorquina, descomptant el que pugui significar ASAJA. I és ben segur que bona part dels afiliats d'ASAJA no deuen veure malament la Mesa.

Dins la pagesia mallorquina no hi ha divisió. Jo no l'he vista mai ni la veig tampoc ara. I en el sector lleter menys que enlloc. Entre els lleters hi ha desesperança. I, a vegades, una mica de por als moviments de dos o tres senyors, que no són ramaders, però tenen interessos comercials en el sector. Aquests senyors tenen dos o tres pagesos que fan feina per ells i els mostren a les reunions. Això és tot. No hi ha res més.

Sense dubte aquestes persones tenen dret a viure, a fer els seus negocis i a disposar del control d'ASAJA, que per qualque cosa estam a una societat democràtica. El que no poden pretendre és d'imposar els seus interessos -que en darrer terme són comercials- a la totalitat de la pagesia.

La presència del batle de Campos al costat dels pagesos campaners o del batle de sa Pobla al costat dels poblers no s'hauria de resoldre pel camí de la desqualificació. Són fets destacables. Els batles de Sa Pobla i de Campos han estat dos batles valents i conseqüents que han donat la cara per la seva pagesia. Sabent que això els podria dur problemes.

És un error fer una lectura negativa de la constitució de la Mesa Agrària com si fos una entitat creada per atacar la Conselleria o per promoure enfrontaments. Més aviat aquesta Mesa Agrària representa la possibilitat de tenir un interlocutor que pot ajudar a salvar la situació de crisi i desànim que ara hi ha en el camp. La Conselleria ha de reconèixer que les veus pageses són plurals com és plural la resta de la societat. És inconcebible, per exemple, que encara no s'hagi reconegut l'existència d'AIA i no se li permeti la presència en els Consells Agraris, que s'ignori la Unió de Pagesos, que es vulgui dividir el sector porcí, que a sa Pobla sols hi hagi un grup tengut en compte i els altres no existeixin. Sense dubte seria molt més convenient per a la Conselleria oferir un tracte igual a tothom, que això és el que vol la Mesa Agrària.

La Mesa Agrària és un fet ben real. Fa mal dir com evolucionarà, però la seva potencialitat és molt gran. Per primer cop s'ha constituït una coordinació d'entitats pageses amb suficient potència com per a fer-se escoltar.