No hi hagué sort, dimarts passat. Així que la reforma de l'Estatut seguirà viva uns mesos més. Vint-i-quatre hores després de la posada en escena de l'enèsim capítol de la farsa, el de dimarts, se demostrà el que ens espera: Jaume Matas deia que se sospita que el govern nacional liquidarà els 3.000 milions, després que Francesc Antich hagués dit que s'hauria «d'ajustar» tal cosa tècnicament. Com això, amb tot passarà. Un dia ens berenarem amb el fet que la policia autonòmica no serà més que una mena de Pastorets d'Esquadró que se limitarà a tasques de guàrdia d'edificis institucionals; un altre descobrirem que el vertader avanç en l'autogovern destructiu consistirà que hi haurà capacitat per destrossar el litoral com se vulgui; o per ventura les ments més favorables a l'autonomia del dret al suïcidi repararan qualque dia en què se podria fer amb els 3.000 milions a deu anys, 300 per any, si només amb uns 400 en Matas ens ha farcit d'autopistes en tres anys, i na Munar, amb molt manco, d'autovies.

El més divertit, emperò, vendrà de la utilització partidista que PP i PSOE en faran d'allò que pugui sortir realment a la nostra capital, que és Madrid. Els socialistes s'intenten animar entre ells a través d'una mena de curset d'ajuda psicològica: l'Estatut, diuen, ha sortit gràcies a nosaltres i a Zapatero i hem de convèncer la nostra gent d'això, i així ens votaran. Jesuset. Com que el desbarat s'haurà de retallar cosa fina a Madrid, cada cop de tisora serà com a tones de munició per als canons propagandístics del PP. A més, l'actitud del PSOE regional ajudarà molt. Com la seva cúpula és molt influenciable ara ja està preocupada per les crítiques que la seva actitud envers del català ha provocat en ambients nacionalistes. De sobte se temen que la imatge immaculadament autoctonista d'Antich s'hagi pogut desbaratar. Així que per compensar ja s'estan pensant a liquidar les modalitats lingüístiques del text estatutari. Seria la típica actuació de polítics que tenen les coses clares. Primer, s'engrunen a si mateixos gratuïtament acceptant donar suport a l'esmena del PSM que igualava legalment el català al castellà. Però, segon, en veure la reacció furibundament mentidera del PP (que el PSOE, deia Matas, volia fer el català obligatori) els entra el pànic i se'n desdiuen. Tercer, per compensar asseguren que podran liquidar les modalitats, gràcies a la seva suposada habilitat «negociadora» (quan, en realitat, no hi ha més que haver-se quadrat davant l'ordre de Madrid: que votassin que sí; ordre que arribà, possiblement, per una confluència d'interessos entre el PSOE nacional i, aquí, de Joana Barceló perquè la reforma l'ajuda a consolidar i incrementar el poder a Menorca). I quart, si és que ho fan, el resultat serà que donaran, a escassos mesos de les urnes, un regal preciós al PP perquè, convenientment manipulat, li servesqui per no perdre cap vot pel costat de la confraria dels desbarats lingüístics, en unes eleccions en què un vot que no anàs als conservadors, pel motiu que fos, podria ser fonamental. Jugada rodona, la del PSOE.

I el pitjor no és això. Ho és el que, trists, confessaven en el Parlament els socialistes eivissencs: que la reforma els suïcida a Eivissa. Quasi res: el consell futur passa de 12 a 13 escons, majoria absoluta del PP per sempre més. Degudament combinat el fet estricte insular amb, per altre costat, que ara torna a parèixer que el Pacte Progressista no se podrà fer, els del PSOE eivissenc no veuen més que negror a l'horitzó. Quan se'ls diu que almanco Formentera pot caure cap a l'esquerra, contesten (contestava a servidor dimarts un socialista amb càrrec dirigent eivissenc) «t'ho penses de ver, tu?, perquè els qui coneixem com va la política allà no ho esperam».

Per què han votat aquest Estatut? Misteri. Ara bé, quan se percep l'alegria de Barceló, se nota que l'han votat seguint l'ordre de Madrid (perquè interessa a Zapatero per fer mal al discurs apocalíptic del PP nacional) i tant en el PSM i com a EU-Verds et confessen que l'avaluació que en fan és que el PSOE ja sap que l'any que ve el progressisme només pot tenir dos objectius, conservar Menorca i intentar assaltar Palma... doncs aleshores sí que tot plegat pren com un cert sentit. Però si tan malament ho veu, o sap que està, el PSOE, encara en més pertinent se converteix la pregunta, la de sempre: per què no treu els candidats i se posa a fer feina amb tots, d'una vegada?