Els lectors d'aquest diari podien veure ahir una foto a la qual apareixien, entre d'altres, Francesc Antich, Maria Antònia Munar i Joan Verger, o sigui PSOE, UM i PP que és el passat i també el futur del poder unit, «celebrant» els deu anys del forn que crema els fems de tota l'illa. La presidenta, fidel com sempre al principi que la realitat no li impedesqui una frase que considera mona, digué que «és un sistema quasi perfecte», la incineració. Deu ser vera que té cera del Corpus (ara que hi som, per cert) perquè és l'únic polític de tot el món democràtic que és capaç de dir qualsevol animalada i, per grossa que sigui, quedar-se tan ampla i que gairebé ningú li retregui. Se recorda amb especial estimació aquella espectacular intervenció seva en el Parlament, durant la legislatura passada, que ens elevava a tots els mallorquins a la condició de potentats immobiliaris, dient que «aquí tothom té dues cases». Dels propietaris d'habitatges, que no són tots els balears ni prop fer-hi, devers el 96% només en tenen un. Si tal burrada l'hagués dita qualsevol altre polític, la premsa li recordaria durant tota la resta de la seva vida. A Munar, tanmateix, no. La presidenta té això, que dóna un cert morbo i se li perdona gairebé tot. En la ja llarga biomunarografia de les pintoresques opinions presidencials, la de despús-ahir haurà d'ocupar un lloc dels més destacats.
La incineració de residus, per molt que els interessos polítics i empresarials facin que ningú no en parli a Mallorca, és un sistema que provoca molta contaminació. Ens ho recordava el GOB, també «celebrant» l'aniversari, dient que en aquests 10 anys els forns crematoris de la salut dels mallorquins han regalat a tots els ciutadans 750.000 tones d'escòries, 180.000 tones de cendres, i entre d'altres presents, 5.000 tones de gasos: tot això és contaminació. Des del Consell, la presidenta ens ve a dir que res de tot això fa cap mal, als ciutadans. El cap de l'empresa incineradora, el senyor Àngel Fernández, home bo com pocs a l'hora de saber llimar diferències d'interès compartit en el triangle PP-UM-PSOE, glosava l'èxit dient que tots els fems cremats haurien ocupat 300.000 camions. Venint a dir que l'única alternativa seria haver abocat tot això a qualsevol indret de l'illa. La qual cosa, però, no necessàriament hauria d'haver estat així. Fa tres setmanes va ser a Palma un enginyer forà convidat a fer una conferència. L'home, de formació científica, clar, coneix prou bé el tema dels residus i, com és natural, no coneix res de les peculiaritats de la nostra regió uniprovincial multiinsular. En acabar la feina, en una conversa privada amb un enginyer local, demanà i se contestà a si mateix, aplicant la seva lògica científica per una banda i alhora demostrant el desconeixement del corral indígena per altra: «vosaltres, els residus, els tirau a la mar, no?». El nadiu, estranyat, contestà que no, argumentant que seria molt contaminant, i que se cremen. L'altre se quedà bocabadat, afegí que en efecte a la mar contaminarien però si se fes correctament com en d'altres països, és a dir destriant els elements més perillosos que van a abocadors controlats i especials, i apostant per la molt més barata política de reciclatge, la contaminació no seria tanta com se pot suposar i en tot cas s'evitaria la directa als ciutadans que, al seu parer racional, és del que s'hauria de tractar. I, a més, afegia sense entendre res, la incineració és un sistema caríssim.
Ara el lector té una imatge, la del triangle del poder ben entès que celebrava els deu anys de contaminació; té l'opinió de Munar que ens diu que la incineració és un «sistema quasi perfecte», convenientment emmarcada en les sempre tan pintoresques opinions de la presidenta; també coneix què ens ve a dir Fernández, que és el cap de l'empresa protagonista, quina seria l'única alternativa: les 300.000 camionades; té l'opinió del GOB que troba que el sistema és molt contaminant; i, si la vol i la creu, i si no ja s'ho farà, també disposa de l'estupefacció demostrada per l'enginyer forà que explicava que existeixen alternatives tant a la molt contaminant i cara incineració com als abocadors tradicionals. Tenint-ho tot, sabent qui té interessos directes i indirectes i qui no en té cap ni un en la incineració, que cadascú valori com se mereix el fet que festegin PP-UM-PSOE que fa deu anys que respiram molta i cara contaminació, que pagam entre tots, i que llavors tregui les conclusions, si vol.
Miquel Payeras, periodista
