Dimarts que ve, si tot va bé, el ple del Parlament podria escabetxar d'una vegada la farsa de la reforma de l'Estatut. Tanmateix, no convé passar l'arada davant del bou. La nostra classe provincial i provinciana ha donat abastament mostres de ser capaç de canviar d'opinió tantes vegades com li és necessari, defensant blanc o negre amb la mateixa passió escènica. Per tant, les possibilitats encara són obertes. Tant hi podria haver dimarts reforma com que no, com que PP i PSOE pactassin ajornar la sessió «sine die» a l'espera que el panorama canviï, bàsicament que passin les eleccions. Però tant és, el que passi dimarts, si és que arriba a passar res, perquè tot el procés quedà retratat dijous passat com el que sempre ha estat, des del primer dia. Una absoluta farsa. Una presa de pèl monumental. Que ha estat i està a la digna alçada de la perversa i nefasta, per a la immensa majoria dels ciutadans, autonomia balear. Aquest és el rè de la qüestió. L'origen de tot. La perversitat. La pròpia existència d'una autonomia que ha pervertit la raó que la justificà, que actua en contra dels interessos de la majoria dels ciutadans i que només i exclusivament serveix a les ambicions desmesurades d'una ultra minoria. Exageració? En absolut.

L'autonomia balear se va inventar a partir de la presumpció que era bo per al conjunt social que el poder de decisió política li estigués el més acostat possible. Com pertot arreu. En el cas domèstic, per donar així resposta als problemes principals que tenien les Balears aleshores. Tres eren. El primer, econòmic. La crisi mundial del petroli de 1974 sacsejà brutalment l'economia turística regional el 1975 i anys següents. Va ser quan se comença a debatre l'existència de problemes estructurals que calia arreglar aviat. L'autonomia, se deia, permetria solucionar més ràpidament i de forma molt més efectiva aquests problemes que si el poder de decisió seguia a Madrid. Quins problemes? Doncs l'excessiva estacionalitat turística, una planta hotelera inadequada a les necessitats, la manca de professionalitat i, en resum, el desequilibri entre una oferta de massa baixa qualitat i poca demanda d'alta condició econòmica. Ara, que el lector compari amb què diu tothom que li passa avui en dia a l'economia turística... trenta anys després! Exactament el mateix. Prova fefaent de què ha servit l'autonomia per aquest cantó. Segon repte: l'ordenació i preservació del territori i, amb ell, dels recursos naturals. A les primeres eleccions autonòmiques (1983) ja tots els partits acceptaven que s'havia d'arreglar la cosa, cadascú a la seva manera. Els primers moviments ecologistes (Talaiot Corcat i Terra i Llibertat, de caràcter àcrata) havien aconseguit fixar en l'agenda política general la idea que calia controlar la construcció. Encara se pot veure un cartell del Talaiot Corcat (és a la seu del GOB, per si algú el vol veure) que se va fer famós: mostra una Mallorca creuada per autopistes, amb un enorme aeroport i tota plena de pisos, cases i, sobretot, hotels a la costa. Se degué editar devers el 1977. L'autonomia havia d'impedir que en el futur aquella apocal·líptica imatge -producte de la ment desbaratada dels anarcoecologistes radicals, deien alguns- se convertís en realitat. No val la pena afegir cap comentari per demostrar de què ha servit l'autonomia en aquest aspecte. En tercer lloc, el fet de tenir el poder polític aquí havia de permetre donar resposta al repte que l'idioma històric, el català, avançàs legalment i socialment, tant en el coneixement com en l'ús. En efecte, hem avançat molt. Al començament de la cosa autonòmica l'ús social del català era immensament majoritari tot i que a les administracions només, o gairebé, s'emprava el castellà. Ara, en el conjunt balear l'ús social quotidià queda reduït a si fa no fa una tercera part de la població. Més encara: a la fi tenim un govern de l'autonomia orgullós de, per primera vegada, defensar i impulsar normes legals l'objectiu de les quals és arraconar encara molt més el català.

Davant de la constatació d'aquesta realitat, s'ha de concloure que l'autonomia no serveix ni ha servit per res? No. Ja ho crec que serveix. I molt. Però només serveix al 8% dels balears, aproximadament, que s'han fet molt rics a costa de recursos que són de tots, també del 92% restant. Per això serveix aquest monstruós i pervers engany la possible reforma del qual només és una patètica farsa sense importància.