Dijous, a la tarda, vaig tenir ocasió d'assistir, com a oient, a una interessant conversa de cafè, protagonitzada per pagesos. Venien de sa Pobla, de l'acta de constitució de la Mesa Agrària de Mallorca. S'havien reunit per parlar-ne, aquests dies en què més d'un està posant a punt la maquinària per començar la sega i fer balanç dels resultats. La conjuntura no pot esser més extraordinària, perquè el sector agrari és un polvorí i un dels nuclis principals de reivindicació de l'àrea no urbana de Mallorca. Aquesta altra realitat que també existeix i que és malmenada, silenciada o simplement tractada amb indiferència pels poders fàctics urbans, la majoria dels quals han donat definitivament l'esquena a Mallorca. El camp és una pedreta dins la sabata, una incomoditat permanent per a l'administració autonòmica, sigui del signe que sigui. La constiució de la Mesa Agrària de Mallorca ha posat en evidència que hi ha una majoria en el sector, molts dels quals fins i tot tradicionalment vinculats a les opcions de dretes, que estan tips de les polítiques del PP i de la prepotència de les organitzazions agràries estatals. Les telefonades del Consolat, de la seu del Consell i de la Conselleria d'Agricultura tenien un aire histèric i vehement, fora del comú, tota una mostra de la tensió existent i de la preocupació pel que això podria significar a poc menys d'un any de les eleccions. El món pagès és transversal, molt més del que imaginen aquells que només compareixen a matances a l'hora de remenar l'arròs. Potser, la pagesia obrirà un nou tall de confrontació, d'insatisfacció i de dubte en la gestió d'un govern que cada dia que passa menja menys arròs brut amb la gent i només celebra festes de matances postisses per a convidar «llonguets». Històricament hi ha molts exemples del que poden acabar fent els pagesos de la Part Forana, sense arribar a la revolta. El pagès, entre moltíssimes altres coses, és un gran «castigador».