Batalla entorn de la llengua

05/06/06 0:00

Només un sentiment d'impunitat total pot explicar algunes actuacions del Govern que presideix Jaume Matas. Els darrers moviments demogràfics registrats a la nostra comunitat fan que, sens dubte, la normalització de la llengua pròpia no sigui una qüestió preferent des del punt de vista electoral per al PP. Fins i tot podríem dir, al contrari, que abaixar el nivell d'exigència real del coneixement del català, tant en l'Administració com en l'ensenyament, pot esdevenir una aposta electoral molt favorable si se la juga amb la dosi suficient de demagògia. Com que el PP no en va gens mancat, de demagògia, no ens hauria d'estranyar que l'ala més reaccionària del partit volgués lliurar en les pròximes eleccions una batalla entorn de la llengua que podria significar un cop a la normalització d'efectes possiblement irreversibles. Situar Jaume Matas en aquesta ala ens costa molt, si pensam que ningú no ignora que, en el seu mandat anterior, es va aprovar el Decret de Mínims -el conseller de Cultura era Joan Flaquer.

D'altra banda, l'actual president no s'havia mostrat, en la seva carrera en la política autonòmica abans de ser reclamat per Aznar a Madrid, com un ciutadà especialment hostil en les qüestions essencials per a la supervivència del nostre poble. No obstant això, l'enduriment de la política dretana del PP s'interpreta amb una fidelitat impertorbable en el partit i amb un de cada dia més ostensible abandó de qualsevol compromís de fons amb el poble del qual procedeix el mateix president. És mal d'encaixar que un ciutadà com ell col·labori en l'afebliment de la llengua dels seus avantpassats, de la qual, just per això, hauria d'estar orgullós. Tanmateix, el seu suport a individus i a associacions que defensen actituds obertament contràries a la normalització lingüística, introdueix en el debat públic unes obscures presumpcions que, ja molt acostades a la categoria de fets constatats, tracen el perfil d'una política dirigida a debilitar la llengua pròpia i la seva pròpia cultura, per fer-ne ofrena a uns poders que, en una línia d'extrema dreta, estan obsessionats amb el genocidi cultural de la nostra gent.