El desenllaç final del devuitè congrés del PSM du el segell d'un dels seus més veterans dirigents, Pere Sampol, i del nombrós grup d'antics dirigents i militants que han donat suport a l'aposta per Biel Barceló al front de la secretaria general. El lideratge de Sampol ha estat decisiu en el frec a frec dialèctic amb els renovadors i ha decidit la sort final del congrés. El montuïrer no vol que aquesta actitud s'interpreti com un desig de continuar a qualsevol preu en primera línia política. Demana ser inclòs en l'últim lloc de la pròxima llista electoral per defensar amb força l'opció del bloc i després romandre quatre anys fora de les institucions. Però en tot cas, ha demostrat, un cop més, qui és l'home moralment més fort del PSM. Barceló i ell tenen una difícil tasca per endavant en les pròximes setmanes: evitar la disgregació d'una part del partit i integrar-hi els que han perdut el congrés. No serà senzill, especialment a Santa Eugènia, però és factible en altres bandes que han apostat pels renovadors, a pesar que creuen en la unitat del PSM. Entre la gent que dóna suport a Biel Barceló i a Pere Sampol, caigueren molt bé les paraules de Pere Muñoz, fins fa poc candidat a Palma, i la seva crida a la concòrdia i a la col·laboració. Aquest pot ser el camí per tancar les ferides.