La llista pareix inacabable i contínuament s'hi afegeixen episodis nous. EPartido Popular es manté ben decidit en la seva actuació contra la llengua catalana, sigui simplement no fent res en positiu a favor seu (a l'Ajuntament de Palma té aturat el pla de normalització lingüística, i ni tan sols ha concedit una ajuda mínima a l'Acampallengua recent), sigui fent en negatiu tot quant se li acudeix, com ara la iniciativa a Calvià (el batle de la qual vila va tenir el vot d'Unió Mallorquina) d'insultar la memòria del Rei en Jaume obrint els premis literaris que duen el nom del Conqueridor a obres en castellà (amb el beneplàcit del PSOE, que tot s'ha de dir), seguint així les passes fetes a Palma.
Parlen sempre d'igualtat de drets de tots els espanyols (i per això han fet la comèdia de les firmes contra l'estatut de Catalunya), però mai no reclamen el nostre dret a ser iguals que els altres i poder usar sempre la nostra llengua, així com els castellans poden usar la seva. Segurament deu ser perquè, en el fons, a nosaltres no ens consideren espanyols, i per això no tenim tals drets. Perquè, si -com diuen- els ciutadans de Catalunya són espanyols i nosaltres, ciutadans de les Illes Balears, també ho som, i tots som iguals en drets i en obligacions, ePartido Popular hauria de ser capdavanter a reclamar que en la reforma del nostre Estatut d'Autonomia s'establís el deure de conèixer la llengua catalana, tal com queda establit a l'Estatut d'Autonomia nou de Catalunya: «El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les». (Article 6.2) Ben lluny d'aquesta reclamació, el projecte de reforma de l'Estatut illenc presentat recentment al Parlament just diu, com a l'Estatutet que ja tenim, que «Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la [la llengua catalana], i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma». (Article 3.2.) No avançarem ni mitja passa, si això s'aprova així, i continuarem dins la paradoxa que tothom té dret d'usar una llengua que ningú té obligació d'entendre, i sense base legal per a resoldre els nombrosos casos de maltractaments a persones que han volgut exercir aqueix dret dirigint-se a altres persones que no tenien el deure de comprendre-les. Absurd, simplement absurd! Però aPartido Popular, més que equiparar els ciutadans de les Balears amb els de Catalunya, allò que li interessa és mantenir l'estat de confusió i de confrontació en què es mou tan bé.
Perquè és promoure més confusió aquest paràgraf tan inútil com estúpid: «Les modalitats insulars del català -mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc- han de ser objecte d'estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de l'idioma». (Article 14) ¿Quin savi dialectòleg els ha assessorat per a establir que les modalitats insulars del català són les que aquí anomenen? ¿Pertoca a un Estatut d'Autonomia fer divisions dialectals? ¿Com pensen complir l'obligació que aquí marquen quan diuen «han de ser objecte d'estudi»? ¿A qui faran estudiar aquestes suposades modalitats? I si volen protegir les modalitats, ¿per què no les usen sempre? ¿Per què no fan IB3 completament en català? ¿Per què no fan que tothom les sàpiga?
Si ePartido Popular continua al poder després de les eleccions de l'any que ve el futur serà difícil per a la nostra llengua; ens ho estan demostrant dia a dia. Per això, també per la llengua és necessària la unió de tots els qui encara creim que aquestes illes es mereixen una altra sort.
