Com a persona irremeiablement pessimista que som, no puc evitar sintonitzar una mica amb molts plantejaments negatius que es fan. De fet, el «perquè no passi això....» ha estat, i és, una constant en les meves actuacions. Supòs que aquest posicionament em fa comprendre d'una manera més pròxima el penúltim drama de l'Estatut català. Entenc que dir, sense additius, a la ciutadania si votes no, el PP ho utilitzarà i interpretarà com un aval a les seves tesis espanyolistes i anticatalanistes, és encetar la polèmica de l'ètica electoral però, per altra banda i conscientment, és dir en veu alta un sentit quasi popular. Amb el seu eslògan políticament incorrecte el PSC aconsegueix, a més d'humiliar els conservadors espanyolistes -perquè als nacionalistes els haurà d'aguantar en el pròxim Govern autonòmic- menysprear, d'una manera quasi cruel, els que fins ara havien estat els seus socis a l'executiu català. Així, simplifica que votar «No» és votar «PP» i això a Catalunya és una cosa bastant ofensiva, sobretot pels republicans. Un mateix eslògan que fica en el mateix sac populars i republicans i, a més, crea l'associació immediata d'estimació a Catalunya / Estatut. Mentre tots aquests arguments es posen damunt la taula socialista i, m'imagín, es mesura la seva efectivitat en termes electorals, els altres, especialment, el PP no li queda més remei que posar el crit en el cel i renegar, els pics que facin falta, de la seva anticatalanitat. I és que després d'escoltar una miqueta la ràdio dels Bisbes, les informacions i opinions en els diaris impresos i digitals de tendència conservadora, s'entén que enviïn Rajoy a brindar amb cava amb els empresaris. És difícil explicar certes postures i encara que alguns com Piqué i Rajoy ho intentin de debò baixant a l'arena política catalana, sempre hauran d'aguantar les crítiques més ferotges des de les files del seu propi partit. Un partit, el PP, que en altres Comunitats Autònomes com Andalusia no ha tengut cap obstacle ètic a l'hora d'afirmar en els seus anuncis que Zapatero i Chaves només volen beneficiar els catalans en detriment dels andalusos. Amb aquests antecedents no m'estranya que el més indignat sigui Acebes, un polític avalat per la seva gran credibilitat...