... si són bons, quant més llargs millor.
Aquestes històries de llibreteria, algun cop podrien haver semblat el que no eren. S'intenta reflectir la complexitat del moment i les seves circumstàncies, la varietat del món i la riquesa de la mateixa diversitat. El que descriu les situacions i els personatges no és millor, ni pitjor, només és un observador més sobre l'ampit d'aquest angle esquerre que un cop a la setmana vos saluda i diu la seva.
Tot i que pugui semblar que es pot arribar a vorejar la misantropia, el món actual i el de més enrere, n'ofereixen les més òptimes condicions per al cas, s'ha de dir que, com en tot sector o gremi, en el món llibreter s'arriba a sofrir, colze amb colze, amb els clients. Tots, tard o d'hora, hem de traspassar, però, així i tot, el de la llibreria és un àmbit amic, d'il·lusió de nova lectura, de tertúlia i de projecte, de simple conversa o de festeig entre novetats. També, terreny de lliça o de batalla campal, però en la majoria del temps, espai on trobar oci, esperança, alegria, motivació... per a una lectura, per això es fa molt dur començar la setmana aferrant a un client, que et comunica que acaba de perdre a la seva estimada dona i comprovar com, un cop més, cerca consol en els millors versos que ha pogut trobar al món.
Estic parlant de la mort, amb qui ens hem reservat el dret d'admissió per carca i filla de puta. Malauradament, entra sovint. Com la maleïda situació dassabentar-se que algun client-a amic ja no tornarà a passar a petar-la, a intercanviar uns minuts enmig de la frenètica rutina, com si en la seva agenda, el nostre modest racó de pàgina s'hagués perdut per sempre i, encetat l'any, el seu calendari esdevingués un munt de fulls per reciclar.
El més fastigós de la nostra feina és trucar a algú per avisar-lo d'una comanda i que a l'altre costat et comuniquin que ja no hi és. Com a mínim, el llibreter l'únic que pot fer per sortir-ne dignament és no desemparar el llibre en qüestió i pietosament començar-ne la lectura en un furtiu i íntim homenatge a aquella persona que ja no l'obrirà, no se'l farà seu. O, potser, deixar-lo a la intempèrie de l'atzar, a l'espera que algú trobi aquell llibre tan cercat i que pot ser el darrer exemplar de l'edició, i que ni s'ho imagina, no havia de ser per a ell, però que finalment quan celebra la troballa, realment, culmina un ignorat i imminent desencontre. La vida dels llibres, sempre empesa pel corrent de l'atzar com la de les persones.
Afortunadament, també, comprovam des de la botiga com aquella clienta que lluitava agosaradament, se n'ha sortit i es recupera. Com aquella parella jove tria amb el seu primer fill, el seu primer llibre o, fins i tot, com a aquell infantó al qual des de molt petit li has servit llibres, i els ha devorat, comproves que arribant a l'E.S.O. la incompetència d'alguns docents li ha fet avorrir (només de moment) allò que tant li agradava.
Entre aquests clients que de moment no tornen, s'hi troba un personatge a les antípodes de la senyora de l'article de la setmana passada. Un home que ha vist i coneix el món i sap molt bé on es troba quan és a Mallorca. Un escriptor, assagista pacient, treballador com una formiga, que sap esperar, car coneix tots els secrets de les nostres mancances. Aquests darrers anys ha viatjat i treballat a casa, i ha enllestit una obra que és a punt d'arribar a les llibreries, els seus seguidors i amics ara que no poden parlar amb ell, escoltar-lo, demanen ja el seu darrer llibre (que s'havia de presentar el proper dia 20 a càrrec de Jordi Pujol) i ell, potser en els pitjors moments, ha acabat donant un sentit a la literatura. Mentre no hi és, els seus lectors esperam el seu nou treball perquè literatura, en el sentit més ample de la paraula, sempre serà sinònim de comunicació i, sobretot, de vida.
