Hi ha coses que maldament no les cerquis, vénen, les veus, les escoltes, t'hi trobes. A cala Gamba des de fa uns mesos, costa molt poc enfilar conversa onsevulla sobre el voluminós edifici, la clínica nova que edifiquen (al mateix darrere de la vella) els frares de la Orden Hospitalaria de San Juan de Dios. Devers el club nàutic, adesiara les mateixes esmolades de garrova: que des de la mar la cala ha canviat, ja no és la mateixa amb l'enorme edifici allà palplantat, que l'impacte visual és important, que les senyes d'algunes pesqueres han desaparegudes per sempre, que les cases dels Janer, els Fuster i l'altra, igualetes, quasi un segle de presència, les més antigues de la contrada, amb afegida pàtina de «patató» selecte (als ciutadans que sols venien a estiuejar, els collers els deien «patatons», encara fa una trentena d'anys), han perdut aire, perspectiva, imatge. També es pot sentir qualque comentari assilvestrat de l'estil de: ja provaràs de fer-les tu a ca teva, les quatre alçades aquestes, amem si te les deixaran fer...! I així.

Personalment, he de confessar que compartia moltes d'aquestes escomeses de taulell de taverna, i també n'hi afegia una altra, per engramponar que no quedi: perquè a Catalunya, al Principat, aquests hospitals són Sant Joan de Déu i aquí San Juan de Dios set n'han entrades, com està retolat a la façana mateixa, a la cara bona de l'edifici vell, en lletres de metre? Vaig trobar que era tema suficient com per provar de fer-ne un totxo d'aquests meus dels dimecres i diumenges, i quan ja anava a posar-m'hi, em vaig dir, dic, no, primer de tot, abans d'anar opinant a lloure, el que em pertoca és anar a l'hospital aqueix i provar de parlar amb el cap dels frares, a veure quines cinc-centes me'n fa, d'aquest bull. Em va rebre amb un ample somriure el pare prior don Joan Baptista Llinares Lloret, home de mitja edat procedent d'Alacant, i una vegada que va saber el motiu de la meva visita, amb el català fresc i sec, ben conservat vull dir, tan característic de la seva terreta, m'explicà que la nova construcció està perfectament dins la normativa vigent. Que tampoc no tapen cap vista a ningú, ja que darrera, conró endins, sols hi ha les ruïnes de la central de GESA que ara desmantellen, per després construir-hi les noves oficines, i vagi a saber el volum que hi arribaran a edificar, també, ells, em comenta amb cara de sospitós, el frare. Abunda en la informació que: els pacients, des de la tercera i quarta planta estant, tendran una vista magnífica de la mar, les habitacions gaudiran d'una alegria visual, un ben estar ambiental, molt recomanable en casos de malaltia, com és el cas. Quan li apunt la pròxima instal·lació de l'abocament del gasoducte i els dispositius de descompressió del gas natural a menys de cent metres en línia recta, contravenint totes les normes de seguretat de la CEE, arronsa les espatles i: què hi podem fer...?

Després li enfloc allò de per què San Juan de Dios aquí i Sant Joan de Déu allà, el primer de tot em contesta que, tant l'edifici vell com el rètol, tenen ben a prop de 50 anys, per després convidar-me a observar amb atenció la maqueta del nou edifici que tenen exposada a un costat de la mateixa entrada actual de la institució. Amb l'índex de la mà dreta em senyala la façana principal, on hi figura un «HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU» de bon tamany. Al fons dels seus ulls hi endevín la íntima satisfacció del que ha guanyat per golejada i se n'adona. I bé. Queda dit i reconegut. «Chapeau!», que diria un francès. Hi ha dies de beure i dies d'escopir, com deim per aquí.