La situació no pot ser més surrealista: el líder d'ERC Josep Lluís Carod-Rovira «convidà» ahir els seus socis del Govern tripartit a deixar el poder si estan «incòmodes» amb l'oberta defensa del «no» que fa aquest partit en el referèndum de l'Estatut català. Davant aquesta situació, Pasqual Maragall aviat no tindrà altre remei que trencar amb Esquerra, destituir-ne els consellers i cercar una nova majoria amb CiU, partit que, com és prou sabut, és partidari d'avançar les eleccions. Passi el que passi, la política catalana comença a entrar en un carreró sense sortida que deixa tocada la reforma de l'Estatut i la imatge de lideratge que encara té el Principat en la transformació i modernització de l'Estat espanyol. En tot cas, les darreres decisions d'Esquerra estan trencant amb la imatge de pragmatisme i capacitat de pacte que havien fet famosos els catalans de punta a punta de la Península. El problema és que si la gent de Carod i Puigcercós cedís davant l'actual reforma, perdrien suport de les seves bases, mentre que per l'actual camí comencen a propiciar la pèrdua del poder per part de l'esquerra.
L'experiència del Pacte de Progrés a les Balears ensenya que quan un projecte d'esquerres compost per diferents partits fracassa no només dóna impuls al centredreta, sinó que també provoca crisis inevitables dins els partits progressistes. ERC hauria de mirar l'experiència balear, perquè quan s'hagi produït el tomb electoral les bases del partit no es torbaran a reclamar renovació generacional. A més, li serà difícil a Maragall controlar els segments més espanyolistes del seu propi partit. Un error nacionalista escampa conseqüències negatives en progressió geomètrica. I els pobles dèbils no es poden permetre aquests luxes.
