A mesura que s'acosta la gran cita congressual del PSM, se senten també més veus a favor de la integració i l'entesa entre els dos sectors enfrontats d'aquesta històrica formació. Encara que hi ha notables diferències entre oficialistes i renovadors, una mena de sentiment i d'estima envers el partit fa que totes les declaracions públiques siguin altament conciliadores. Tothom sap que, per sota, hi queden ferides personals, visions enfrontades de com ha de ser el partit del futur i fins i tot la política d'aliances. Però si hi ha res que pot cohesionar aquesta situació és la ferma convicció que aquest partit continua sent una força imprescindible per al futur de Mallorca. La seva pèrdua de presència social i política podria fer caure el conjunt del nacionalisme en una crisi tal volta irreparable. La conseqüència seria que el bipartidisme avançaria a les Balears de manera imparable. I això sí que seria autèntica valencianització. A més, si el PSM sucumbís a les dissensions, és probable que el PSIB-PSOE anàs perdent a poc a poc el seu important caire de sensibilitat nacionalista. És un panorama molt difícil en el qual la defensa de la personalitat pròpia de les Balears es faria cada cop més complexa.

És per això que els diferents sectors del PSM han de fer un esforç de responsabilitat, de deixar a un costat qüestions personals i de pensar en el futur de Mallorca. Propostes fetes pels renovadors, com l'obertura al món del turisme i als immigrants, són molt interessants, però sempre pensant a mantenir la unitat interna, únic camí perquè aquestes propostes acabin per recollir els seus fruits.