El passat diumenge, dia 16 d'abril, vaig llegir l'article de Joan Lladonet Això és Mallorca? i he de dir que hi vaig reconèixer moltes de les actituds lingüístiques que hi descriu perquè n'he vistes de semblants. Em va agradar que parlàs obertament d'aquest tema i que no es dedicàs a mostrar els casos d'abandonament de la llengua catalana a Mallorca com a exemples aïllats, sinó com el que realment és: un problema que s'estén pertot arreu i que és detectable fàcilment fent un tomb per l'illa. Jo mateix, a Lluc, vaig entrar a comprar-me una camiseta i la persona que em va atendre em va contestar en català, però després d'assajar-me-la em va parlar, incomprensiblement, en castellà, tot i la meva insistència a fer comentaris en veu alta en català sobre el preu i les talles. Ara bé, havia de fer-ho en castellà fort i no et moguis; en una altra ocasió, en una merceria d'un municipi aferrat a Palma, se'm donà una mostra patètica d'abandonament lingüístic. Jo i la meva dona acompanyàrem ma mare per triar unes teles i fils per brodar. La persona que ens va atendre, d'una cinquantena d'anys, parlava sempre en mallorquí amb ma mare, però, i és greu el tema, en castellà quan es dirigia a la meva dona o a mi. Tot d'una vaig pensar que aquella doneta era la típica persona (n'hi ha moltes) que pressuposen que la gent més jove sempre parla en castellà. Tots els nostres esforços (ja que només ens mancaria canviar de llengua en una situació així) foren en va, perquè tot el temps ens parlà en castellà i en català quan es dirigia a ma mare. Vaig pensar que també devia parlar en castellà als fills, si és que en tenia. Però n'hi ha més: a cert establiment de Palma trobàrem un dependent i una dependenta que parlaven en castellà entre ells, en canvi, no tenien cap problema (a més ho feien molt bé) per parlar en català amb els clients. Un català, per cert, molt correcte (sense «menos» ni «entonces» ni altres barbaritats). En un supermercat, em passà una altra cosa curiosa. Les caixeres sempre es dirigien en castellà als clients, sense escoltar la llengua que aquests empraven; en canvi, les veies parlar en català entre elles (que m'ho expliquin!).
Si això no són símptomes evidents que la cosa va ben malament, anam ben arreglats. Això no obstant, sentireu dir als polítics que ens governen que això és normal i que forma part de la nostra essència com a poble. I supòs que tenen raó si adoptam el seu punt de vista, ja que per a ells, la normalitat és que el castellà sigui l'única llengua possible de comunicació; per tant, ja els va bé això que passa i no faran res per invertir el procés de substitució lingüística. Deuen pensar que ens fan un favor i així deixarem de patir per aquesta qüestió en un termini més o manco breu de temps. En fi, tanta sort que encara hi ha moltíssima de gent que no està disposada a doblegar-se.
Josep Antoni Calvo Femenies. Es Pont d'Inca.
Via de cintura
Cada cop són més grans els taps a la via de cintura. No hi ha cap solució d'aquest problema que no sigui fer més vies de cintura? Per favor, senyors polítics: més i millor transport públic.

Joan Gual Mas. Palma.