Un servidor, ara fa deu anys, es va emocionar fins a vessar més d'una llàgrima, quan va llegir a les pàgines del Baleares que el diari es reconvertia i passava a ser escrit en llengua catalana. Passava a ser Diari de Balears. Encara que han hagut de passar deu anys perquè els lectors més entrats en anys li diguin així. He de reconèixer que, a diferència de molts altres defensors de la nostra llengua, cultura i país, jo no vaig ser qui va convèncer Pere Serra que fes la passa de reconvertir el moribund Baleares en un diari jove, atractiu i que parlàs en la nostra llengua pròpia. De fet, el conec poc a en Pere Serra, encara que he hagut de conviure amb l'«acusació» que n'era un espècie d'agent. Però també puc afirmar que, a diferència de molts d'aquests, jo me l'he comprat gairebé cada dia. De fet en conserv gairebé la totalitat d'exemplars publicats durant aquests deu anys, per perplexitat dels qui han visitat ca meva.
La meva relació amb eDiari de Balears no és només la d'un lector empedernit, sinó que per caramboles de la vida, hi he estat vinculat des del primer número com a col·laborador. Deu anys seguits a la secció d'esports (futbol-Mallorca, bàsicament) i a intervals, com a col·laborador de la secció d'Opinió.
Com a cronista i opinador esportiu he viscut l'ascens del Mallorca a la Primera Divisió, els anys daurats de la primera etapa de Cúper. He viatjat unes quantes temporades acompanyant el primer equip pels diversos camps de l'estat espanyol i d'arreu d'Europa (em va tocar la millor època de l'equip). Vaig ser a Barcelona per explicar-vos com el Mallorca guanyava la Súper Copa i vaig ser a Birmingham explicant com se'ns escapava per ben poc la Recopa d'Europa davant la Lazio italiana.
L'aspecte d'opinador polític, en una societat on encara hi resten massa tics i formes de fer heretats de la dictadura franquista, és molt més perillós i arriscat. Hem anat fent equilibris per resistir... i ara no emprava el plural majestàtic sinó que hi incloïa el director del diari.
Els deu anys de Diari de Balears són, també, deu anys que un servidor ha tengut, a vegades a desgrat, altres ben de gust, una vida social intensa i Diari de Balears l'ha anada explicant amb detall.
Heu pogut llegir les peripècies d'un servidor a Joves de Mallorca per la Llengua, els Correllengua, els Acampallengua, les Diades per la Llengua, l'Obra Cultural Balear, Alternativa per Mallorca, les amenaces de mort i agressions per part de feixistes, la campanya per la insubmissió al servei militar obligatori amb judici a l'Audiència Provincial inclòs, presentacions de llibres (inclòs un aplec d'articles publicats a Diari de Balears).
Però Diari de Balears també m'ha permès conèixer i treballar amb persones excepcionals: el seu director, en Miquel Serra, el cap d'esports i vertadera alma mater de la redacció, Pep Verger, així com la immensa majoria dels periodistes i correctors i correctores del Diari. També record amb gratitud especial algunes intervencions d'en Pere Fullana, en Llorenç Capellà i Josep Melià Pericàs.
Diari de Balears forma part de la meva vida com forma part de la vida de molts de vostès, estimadíssims lectors.
Diari de Balears ha explicat una part de la meva vida.
Però, per ventura, Diari de Balears, qualque pic, m'hagi salvat la vida.
