El nomenament de Joan Mesquida com a director general de la Guàrdia Civil és una clara aposta del Govern Zapatero pel rigor i l'escrupolositat en un dels departaments més complexos i delicats de tot l'aparell de l'Estat. La Guàrdia Civil, composta per més de cent mil efectius subjectes a disciplina militar però amb una amplíssima responsabilitat dins el teixit social civil ja és, en essència, un cos de molt difícil gestió. La seva naturalesa arrenca de mitjan segle XIX, quan aquella Espanya rural i subdesenvolupada necessitava d'una organització fortament centralitzada i capaç de controlar les extensens zones rurals i petites poblacions. Quan es creà la Guàrdia Civil, només el 25 per cent dels nins espanyols estaven escolaritzats. La resta feien feina als sembrats o jugaven pels carrers de les ciutats. Molt han canviat les coses des d'aleshores. L'Estat espanyol és ara bàsicament una estructura social urbana, formada i democràtica. És dins aquest context cada cop més sòlid on ha de treballar Joan Mesquida. El seu antecessor, el general Arruche, ha tingut problemes de diferents tipus, des del cas Roquetas amb un mort en un cuartelillo fins a les reivindicacions sindicals dels guàrdies. Arriba l'hora que les coses comencin a canviar en el si de la Guàrdia Civil. Ens trobam en ple alto el foc d'ETA. Tal volta sigui necessària una conversió escalonada del cos en una organització cada cop més civil -amb tots els drets que això comporta- i menys militar, molt en paral·lel a l'actual realitat sociològica espanyola. Els cossos de seguretat han de ser un reflex noble, digne i ben format del poble al qual serveixen. Això vol dir millors condicions laborals, de salari i de mitjans per desenvolupar la seva feina. Aquesta és la tasca de Mesquida: millorar un cos d'elit que sigui el mirall de la democràcia i treballi per compondre una societat pacífica, respectuosa, tolerant i lliure. Ho pot aconseguir. Ell sap com fer les coses: sense presses, emprant la seva capacitat de convicció i tenint clars els objectius. A sobre, Mesquida es converteix en un valor a l'alça. Passa a dependre d'Alfredo Pérez Rubalcaba, nou ministre de l'Interior, dedicat en cos i ànima a pacificar Euskadi i, probablement, la persona que més predicament té sobre Rodríguez Zapatero.