Fa bé el cardenal Cañizares, advertint la seva guarda que el sacerdot irlandès, redemptorista, Alec Reid, no actua, en la seva feina pacificadora del País Basc, en nom de la Conferència Episcopal Espanyola. En realitat, no era menester que ens ho recordàs: ningú no hauria associat a l'esperit ultramontà de la Conferència un home amb tanta capacitat d'entendre el dolor humà com Alec Reid. Donada l'actitud oberta, positiva, cristiana -el seu punt de vista incorpora el concepte de perdó-, ningú no relacionaria Alec Reid amb la Conferència dels bisbes espanyols. Llevat d'unes quantes excepcions més o menys silencioses i que mereixen la gratitud de tota la ciutadania, els bisbes espanyols no són massa donats a afavorir la pau social. La seva actitud bel·ligerant s'ha manifestat directament i indirecta, donant suport a grans concentracions contra el govern socialista o mantenint viva la que segurament és la font més rabiosa d'odi entre els espanyols. Se'ls pot agrair no massa coses, aquests darrers temps, als integrants de la cúpula episcopal. Més ben dit, des d'aquella part de la ciutadania que enyora la concòrdia, que rebutja qualsevol política d'enfrontament sistemàtic, a la jerarquia eclesiàstica no se li deu res. Una altra cosa és si la seva feina és contemplada i valorada des de l'extrema dreta, aquesta força que sempre, aquí i allà, fa forat en el llenç de la democràcia. Vàrem contemplar, astorats, com la Conferència manifestava una il·lusió més aviat esquinçada davant la perspectiva de la pau que s'obria amb l'alto el foc permanent anunciat per ETA. Com s'apressava a afegir la seva veu al capítol de les condicions i com era avara en l'administració de l'esperança. I quan la veu pertany a persones tan caracteritzades com el cardenal Cañizares, el que se n'espera és el que ha fet: mentre desautoritzava el sacerdot Alec Reid, afalagava l'extrema dreta sotmetent el govern socialista a un pressing ininterromput -algú podria interpretar-ho com un gest de rebuig al curs de les coses. Què és el terrorisme, ho sabem tots, però per ventura ho saben més els que s'impliquen en aquesta espantosa realitat per mirar de transformar-la, d'encaminar-la cap a una sortida. Entre aquests, no hi trobareu Cañizares, anatemitzant full time des dels seus alcàssers. Hi ha catòlics, però, que celebren que una part de la seva església treballi perquè la convivència amari la vida de tothom. En aquest camí, no hi veuen Cañizares; i saben que Alec Reid hi és. Irlandès, redemptorista, cristià o el que vulgueu, ha baixat del cel com una pluja benèfica. Beneït sia.