Contradiccions

La destrucció del nostre territori, del nostre hàbitat, per entendre'ns, no té marxa enrere. El quitrà hi quedarà per anys i anys. El creuer que es vol enfonsar a Calvià, en canvi, no ens farà gens de nosa, ans el contrari: servirà per crear un hàbitat per als pocs serrans, aranyes i congris que han sobreviscut a la pesca abusiva amb arrossegaments i palangres. El vaixell també podrà ser visitat per escafandristes i promourà un turisme que de cada vegada és més sol·licitat.

No entenc aquesta oposició a un projecte que no fa malbé, i m'encén la sang veure la destrossa en la superfície. Hi ha algú que ho entengui? Hi ha algú que m'ho pugui explicar? La política és un disbarat total. En quinze o vint anys ja no quedarà Mallorca per estimar, llevat de les urbanitzacions i les fincasses tancades a pany i clau, com la des Fangar, i en canvi haurem mantingut el fons marí lliure de restes de naus. Els torrents continuaran abocant-hi geleres, rentadores, motos, PVCs i detergents, però vaixells no.

Estic impressionat per aquesta manera de contemplar el món que tenim aquí, i no excloc ningú. Al final tots serem responsables del que serà Mallorca d'aquí a uns anys. Jo me la imagín com un lloc maleït per la incapacitat dels seus habitants de superar les seves pròpies contradiccions. I no podrem donar la culpa als «espanyols» ni als «immigrants» perquè serà ben nostra.

Marc González Beltran. Palma.