De què és capaç el govern actual de l'Iran, no ho sabem. De què és capaç Bush, sí. Bush -i Blair, i José María Aznar- és capaç de convertir un purgatori en un infern sense límits i sense retorn previsible. No és tranquil·litzador que hi hagi armes nuclears en cap part del món, però a Occident li preocupa tan sols que l'Iran les pugui fabricar. Per què contemplam amb tanta tranquil·litat que Bush en disposi, és una pregunta que hem deixat de fer-nos: la normalitat històrica ho dictamina així: els EUA, sigui quin sigui el grau de follia, d'irresponsabilitat o de crueltat dels seus dirigents, ha de tenir una capacitat armamentística inimaginable, ha d'estar sempre en condicions de fer esclatar l'Apocalipsi en sigui quina sigui la part del planeta on els seus interessos topin amb obstacles. Aquesta és la normalitat a què ens hem avesat. És normal que Harrison Ford tengui la raó, que siguin execrables les intencions dels no nord-americans que són a punt de disposar d'armament nuclear. L'armament nuclear és una garantia per a la humanitat, per a la democràcia i la llibertat si és en mans del Pentàgon o d'altres militars afins. Fora d'aquí, el mateix armament és una amenaça per a la humanitat, per a la democràcia i per a la llibertat. Una hecatombe. Si això és així -i a Occident sembla que ja no ho posa en dubte ningú-, d'aquest principi se'n deriva l'arbitri suprem de Washington per decidir qui es pot defensar i qui no té dret a fer front a les agressions com la que pateix l'Iraq. Per qüestionar aquest dogma, Zapatero ha estat anatemitzat per Bush i per la dreta espanyola. La barrumbada feixistitzant que arrasa aquests paratges comença ja en una infantesa que es nodreix de les produccions d'entreteniment, saturades de doctrina, i es va incrementant a través del cinema, de la televisió, de la manipulació informativa, en una estratègia múltiple dissenyada per estroncar la formació d'una personalitat autònoma. Tot plegat, sota el mantell d'un suposat apoliticisme que, en la seva formulació, garantiria el pensament en línia i estigmatitzaria tota proposta de dissidència. Així, la Unió Europea i els EUA, incapaços tots ells d'escoltar el Consell de Seguretat quan s'hi pretén sancionar l'Estat d'Israel, ara s'han apressat a castigar l'Autoritat Palestina. Així, l'Iran, país veí de l'Iraq, no pot ni assentar les bases per a la fabricació d'un armament que l'alliberaria del xantatge perenne a què està sotmès. I tot és perfectament normal, net, raonable. Perquè ho diu Bush, l'home més perillós d'aquest nou segle i el qui, fins ara, ha causat més morts d'innocents.