Aquesta és la pregunta que es feia una persona coneguda, que explicava el que li havia ocorregut després d'haver fet una excursió per mostrar Mallorca a la seva parella. He d'explicar que aquesta persona és mallorquina, però fa una dotzena d'anys que se'n va anar a fer feina fora de les Illes Balears. Allà on fa feina i viu en aquests moments és on va trobar la seva parella, i, per tant, cada vegada que ve per aquí li mostra una part de Mallorca, que coneixia bé quan se'n va anar.

Era un dia d'abril d'enguany que havien decidit visitar Pollença i al migdia, a l'hora de dinar varen entrar en un restaurant sense fixar-se en res d'estrany, però quan es varen haver assegut a la taula i els varen presentar la carta per triar els plats que volien, varen observar que només es trobava redactada en alemany i anglès i quan el cambrer va arribar per demanar quins plats desitjaven, ho va fer en anglès; li varen dir en català que no era necessari que els xerràs en cap llengua estrangera, perquè ells eren d'aquí, de Mallorca, i el cambrer va desaparèixer com astorat, i com que es torbava a tornar, ells varen recollir les seves coses i varen decidir abandonar el local sense dir res més, i així ho varen fer. Quan sortien varen veure el cambrer que xerrava amb un altre, com si hagués ocorregut qualque cosa extraordinària.

Després se'n varen anar a un altre restaurant, el cambrer del qual també els va rebre en anglès, quan li varen dir que eren mallorquins, es va posar a xerrar en castellà, però durant el temps que dinaven i mentre el cambrer els duia els diferents plats, varen poder adonar-se que a la tercera o quarta intervenció oral del cambrer, aquest ho feia en català de Mallorca, és a dir, també era mallorquí, es notava perfectament en l'accent.

Aquest mateix dia varen anar a sopar a un restaurant de les urbanitzacions que existeixen a la carretera de cala Pi, urbanitzacions de Llucmajor, i aquí varen trobar un cambrer que els va rebre en castellà. La persona coneguda seguint el seu costum el va escometre en català i en aquesta llengua va demanar els plats escollits. El cambrer l'entenia perfectament, i també va esser a la quarta o cinquena intervenció que ho va fer en català. Va resultar que també era una persona mallorquina, però que fa temps que ha decidit quina és la llengua que ha d'usar en aquesta terra. La persona amiga contava que anècdotes d'aquestes n'hi havien succeït altres vegades, però no tantes en un sol dia. Deia que havia comprovat que l'abandonament de la llengua pròpia de Mallorca era un fet que es presentava amb molta normalitat, especialment en les zones turístiques. Després quan la persona coneguda ja se n'havia anat a viure altres anècdotes llastimoses com les que ens havia contat, jo recordava com el secretari general d'un sindicat de mestres (ANPE) havia publicat en un diari estatal, que té seccions regionals, que existien molts professors castellanoparlants que es posaven de baixa perquè sofrien assetjament lingüístic. Estava astorat i pensava si aquest era el sindicat del partit mentider i que, per tant, utilitzaven la mateixa estratègia, sindicat, diari i partit. Era una gent que acusava d'haver sofert el que ells realment feien als catalanoparlants, i que pensaven que qui acusa primer acusa dues vegades. També pensava en les dificultats que hem tengut els professors de llengua catalana per fer les classes de català en aquesta llengua, i la dificultat que havien tengut molts de professors que feien la seva classe de qualsevol assignatura en català i que davant les pressions rebudes per part dels alumnes els havien obligat a fer-les en castellà, però mai no se'ls havia ocorregut dir que patien «mobbing».