Diuen que les comparacions són odioses. I certament que ho són. El que passa és que inevitablement tendim a fer-ne de comparacions. Alguns consideren que la situació bruta de Marbella no es fa gaire enfora i no és estranya a pobles i ciutats de les Balears. Més enllà de suposicions i de sospites indemostrables em sembla que Marbella és sobretot un exemple de degradació de la democràcia. El culpable màxim del que ha succeït a Marbella no crec que siguin els polítics corruptes, ni els funcionaris també corruptes, ni els assessors aprofitats, ni els promotors xantatgistes; el culpable màxim és el poble. I en democràcia és molt difícil dir que el poble s'ha equivocat. Convé deixar-ho clar, la democràcia parteix de la base que el poble no s'equivoca, que el poble és sobirà per decidir el que vulgui, la democràcia és això la decisió de la majoria sotmesa a un procediment d'adopció de decisions. Es poden donar ocasions en què el poble diguem que és enganat: elegeix uns representants que es presenten prometent honorabilitat, prometent mirar pels interessos generals i realitzar una determinada política i, després, resulta que s'embutxaquen doblers, que prioritzen els interessos particulars i executen una política diferent. En aquest cas la culpa serà més dels polítics que del poble que si alguna culpa té és haver estat ingenu; aquesta és la situació de corrupció que normalment coneixem. Ara bé, sostenc que el cas de Marbella no és com el plantejat anteriorment. En el cas de Marbella la classe política no enganava al poble. El poble de Marbella sabia perfectament que els seus representants tenien dissenyada una conxorxa d'especulació urbanística; Gil i els seus eren bastant transparents almanco en les seves intencions i en les seves formes poc respectuoses amb la legalitat vigent. Quan els electors de manera repetida i davant uns polítics que obren amb tanta claretat donen els seu suport a aquesta actuació els mateixos electors es converteixen en allò que en dret penal anomenaríem cooperador necessari que és més que un simple còmplice. És a dir, a una majoria social ja els anava bé el muntatge immobiliari i comissionista que imperava a la vila andalusa. I aquesta és la distorsió més important, és la degradació generalitzada del sistema. Quan el Govern Central dissol l'ajuntament en definitiva està anant en contra de l'elecció feta democràticament pels ciutadans de Marbella. Uep aquí! Quan els ciutadans no actuen des de la crítica i la voluntat de millora general, sinó com una peça d'un engranatge fosc, aleshores, tot queda sense sentit i les coses no encaixen, queden sense coherència. El que hauria de provocar una reflexió seriosa és quins mecanismes han generat aquesta distorsió democràtica, quins valors culturals i cívics té un col·lectiu, una majoria social d'un poble, capaç d'assumir aquest rol de cooperador necessari en aquesta estafa. Una segona idea sobre la qual s'hauria d'aprofundit és perquè han fallat les eines del sistema. Les eines interiors de l'ens local que controlen el funcionament legal de la Corporació: el secretari, l'interventor. Les eines exteriors el tribunal de comptes, la policia i els fiscals que en teoria han de perseguir els delinqüents. Perquè una cosa hauria de quedar clara, no li correspon a la diputació, a la comunitat autònoma o al govern de l'estat tutelar l'activitat dels ajuntaments. Els ajuntaments tenen reconeguda constitucionalment l'autonomia local. Per tant, si algú falla en el sistema és el govern central perquè no dota al ministeri fiscal i a la policia de la capacitat suficient per investigar i reaccionar davant la comissió de delictes contra l'administració pública i contra el territori. Marbella exemplifica, en gran mesura, la degradació de la democràcia perquè el poble participa amb el seu vot en la conxorxa i en la devastació ambiental. És ben hora d'exigir una mica de responsabilitat també als ciutadans perquè a l'estat sembla com si tot fos culpa dels polítics i res fos culpa dels ciutadans. Una democràcia sòlida no es construeix des de pensaments tan frívols i superficials, convé que tothom assumeixi una mica les seves culpes, també el poble.