No es tracta de fer llenya de l'arbre caigut, però mai hi és de més veure els errors per no repetir-los. EPacte de Progrés patí restrenyiment econòmic, en part per causes externes (l'aznaritat tenia poques manies) i en part per dogmatisme del conseller Mesquida adscrit a l'equilibri pressupostari. Per contra, els actuals llogaters del Consolat de Mar tenen autèntica diarrea gastadora i tant se'ls en fot incrementar les despeses com disminuir part dels ingressos, si amb aquestes accions tenen contents els patrocinadors i votants. Vaig criticar el restrenyiment progressista i la diarrea neocon, però s'ha de reconèixer, si es pretén l'acostament a l'objectivitat, que ambdues actituds tenen coses positives; i positives vol dir bones per a la societat (per si qualcú ho entenia d'una altra manera). Com que no es tracta de repetir el que ja està dit, avui em fixaré en un detall que consider digne d'aplaudiment en l'actuació del govern Matas (com diu la capçalera d'un diari sud-americà, jo pretenc ser objectiu, no neutral). El govern Antich, entre el 2001 i el 2002, va fer una Llei de parelles estables tan progressista com es va atrevir amb enihil obstat de la senyora Munar. Equiparava drets i deures amb el matrimoni sense tenir en compte el gènere dels seus membres, menys en el tema del dret a l'adopció d'infants per les parelles homosexuals, que UM ho trobà massa fort per la societat d'aquell moment (tres anys després el govern Zapatero ho ha fet i no ha passat res més que els quatre «crits de rigor»). Tot anava raonablement bé, floritures i declaracions progressistes, fins arribar a la «caixa». Quan a les acaballes d'aquell any es presentaren els pressuposts pel 2003 els restrets «oblidaren» elevar a la categoria econòmica els drets que, teòricament, havien atorgat. Així, a efectes de donacions i herències, els membres de les parelles de fet cotitzaven, en la Hisenda autonòmica, talment desconeguts. Salvant les distàncies, varen fer el mateix que fa el conseller Fiol, que fa publicitat del seu Decret de trilingüisme sense posar els recursos necessaris perquè la seva genial idea sigui un dret i no una loteria macabra.
l l l
Idò ara, els escolans dePP, tot el dia emparats en les faldes dels bisbes, van i presenten les reduccions en els imposts de Successions i de Donacions on recullen la igualtat tributària de totes les formes legals de parella. Chapeau! Potser només són «quatre duros» menys en les arques públiques, però són molts punts més en el reconeixement de les llibertats. No els ha costat res, no s'han enfrontat a ningú ni provoquen un forat més gros del que de, per si, ja conren. De fet, ni tan sols n'han fet publicitat perquè la nova legislació estatal de matrimonis ha superat antics debats. La pregunta seria per quins set sous no ho feren els altres, els que s'omplien la boca de progrés. Supòs que l'única contestació sincera és per pur restrenyiment. A veure si e«Laxant ZP» els desembossa la canonada.
