Si és lògic que el Madrid de Zapatero no vulgui saber res del finançament de les macroautopistes del Govern Matas, ja que suposen una gran destrucció del territori i prioritzen el transport privat sobre el públic, pel mateix raonament ha de ser molt receptiu a la potenciació del ferrocarril a les Balears. Aquí no es tracta d'asfixiar l'Executiu balear del PP simplement per entorpir qualsevol iniciativa política que emprengui. Aquí es tracta de donar una lliçó de coherència i de donar suport, obert i decidit, a totes les iniciatives que vagin a favor d'un arxipèlag equilibrat, sostingut i que pugui mantenir el seu encís. I el ferrocaril és una estructura viària perfectament integrable en aquest objectiu. Mentre fan por les Balears del «tot inclòs», de les autopistes amples i despersonalitzadores farcides de vehicles i, en definitiva, de la manca de respecte envers el territori, resulta encoratjador i il·lusionant pensar que es pot potenciar el tren.
Una bona xarxa de transport públic (en la qual no s'hauria d'oblidar el tramvia per a Palma) és una aposta per l'esperança, per somiar encara en un país que pot mantenir la personalitat que li queda, que encara no ha caigut del tot dins l'alienació i l'uniformisme. La bogeria de les autopistes trenca l'amor a la terra, que un dia va ser única al món. Madrid ha de ser generós amb el pròxim conveni del ferrocarril. Li ho deu a unes Balears que han patit un vergonyós espoli (interior i exterior) durant dècades.
